Articles | Revista 5218/11/2012

Ho volem tot, inclús votar!

Dia i hora assenyalats, assistència al consolat espanyol de Florència per omplir paperassa.

•Com vol que la registrem?
•Com a catalana a l'estranger (temporalment), si pot ser.
•D'acord posarem, mmmm, transeünt, va bé?

Confirmo que la meva petició de vot arriba a Espanya. Tot i això, parlo amb les companyes que es troben a Bolonya, m'expliquen que els han amagat l'adreça del consolat a la seva ciutat. Estrany. Provo de parlar amb una altra companya que es troba a Nàpols, em confirma que ha pogut enviar els papers. PERFECTE, formarem part del 10% de persones que efectuaran el vot.

Deu dies vàlids a l'espera de les paperetes, últim dia, dimarts 13, probablement el Consolat havia enganxat la mala sort dels dimarts tretze! No, devia estar realitzant tots els preparatius per la Vaga general, és clar!

Dijous 15, e-mail del consolat espanyol a Roma a l’atenció de tots els catalans i catalanes que es troben actualment residents a Itàlia. Demanen excuses explicant que no hi ha hagut pas cap problema administratiu ni de mala gestió, senzillament el govern espanyol no ha fet arribar les paperetes a Itàlia. En desconeixen la causa. És evident que hi ha algú que al cap de més de 300 anys encara conserva les habilitats anti-democràtiques, en contra de la voluntat de tot un poble. És aquest, ni més ni menys el motiu pel qual més de 150400 persones no podran exercir el seu dret a vot el proper 25N.

Una vegada una persona molt estimada em va fer arribar el següent poema de Mario Benedetti:

¿Qué les queda por probar a los jóvenes
en este mundo de paciencia y asco?
¿sólo grafitti? ¿rock? ¿escepticismo?
también les queda no decir amén
no dejar que les maten el amor
recuperar el habla y la utopía
ser jóvenes sin prisa y con memoria
situarse en una historia que es la suya
no convertirse en viejos prematuros.

¿Qué les queda por probar a los jóvenes
en este mundo de rutina y ruina?
¿cocaína? ¿cerveza? ¿barras bravas?
les queda respirar / abrir los ojos
descubrir las raíces del horror
inventar paz así sea a ponchazos
entenderse con la naturaleza
y con la lluvia y los relámpagos
y con el sentimiento y con la muerte
esa loca de atar y desatar

¿Qué les queda por probar a los jóvenes
en este mundo de consumo y humo?
¿vértigo? ¿asaltos? ¿discotecas?
también les queda discutir con dios
tanto si existe como si no existe
tender manos que ayudan / abrir puertas
entre el corazón propio y el ajeno /
sobre todo les queda hacer futuro
a pesar de los ruines de pasado
y los sabios granujas del presente.

Suposo que amb la necessitat de compartir una inquietud, un neguit, un pensament. Un pensament que ara jo us vull transmetre com a coratge.

Aquestes eleccions anticipades són tan sols un afany per cobrir-se de glòria d'alguns i han de servir per donar una bona lliçó als altres. Han de servir per posar els punts sobre les is i començar a treballar pel canvi. Començar a plantar cara a les polítiques neoliberals que ens estan imposant, cooperar amb totes les persones, d’aquí i d'allà, lluitar per un futur digne i sostenible, crear espais de llibertat, assenyalar els i les culpables amb noms i cognoms, confiar en les realitats possibles, estendre la cultura i el coneixement, defensar la llengua i la terra... Objectius inclusius que només tenen un nom, Unitat Popular.

Podem crear, ser tot allò que ens proposem, tan sols cal que ens ho proposem. Ara és el moment de fer-ho, el moment d'assumir les nostres decisions lliurement. Aquelles que podeu votar penseu que darrera vostre hi ha tot un poble i moltes persones que no ho podrem fer. Podria pensar que en el fons ens han vençut. Retirar el dret de la democràcia a part d'un poble és guanyar, però vull pensar que darrere de cadascuna de vosaltres ara mateix hi ha un poble, una cultura i una història i sou només vosaltres qui podreu defensar-ho! Siguem valentes, ara és l'hora del poble. Ho volem tot!

Mar Joanpere Foraster

Mar Joanpere Foraster