Què passa - Notícies | Revista 84
Històries de Mussagats
En aquest número, Mussagats no vol parlar de l’associació ni de les tasques que fa; ja ens haureu vist venent números per la mona de setmana santa, a la paradeta de sant Isidre i fins i tot, potser heu vist el menjador pels gats a la vora del pont de Mallafré. En aquest número us volem explicar dues de les moltes històries que et vénen a trobar quan et preocupes pels gats, aquests germans petits nostres tan desprotegits.
Floki, el supervivent
No sabem si recordareu que en el darrer número de Lo Pedrís parlàvem d’un gat atropellat, que no vam poder salvar. Pensàvem que passaria el mateix amb el Floki, un gatet blanc amb taques negres, que el Tomàs va trobar a la carretera, el dia 2 de març, entre l’Aleixar i Maspujols, després que un cotxe l’envestís i el deixés molt ferit a la cuneta. De fet, quan el va recollir, el Tomàs es pensava que ja estava mort. Amb molt poques esperances, el va portar al veterinari i va resultar que tenia la mandíbula inferior fracturada i una contusió a les costelles que li havia provocat un pneumotòrax.
Mentre els veterinaris lluitaven per salvar-lo, Mussagats va mobilitzar les xarxes per trobar-ne l’amo. L’endemà mateix ens van dir que respirava molt millor i que aviat li podrien estabilitzar la mandíbula. Per altra banda, la notícia es va escampar per les xarxes i una noia de l’Aleixar el va reconèixer com a membre d’una colònia de gats ferals prop de casa seva.
Ella mateixa es va oferir per acollir-lo mentre es recuperés, així que pel Floki les coses pintaven bé, tot el bé que pot pintar la vida per un gat que ha patit un atropellament i que porta ferros a la boca. Val a dir que va passar tres dies sense poder menjar. Però la recuperació va ser ràpida i, després de treure-li els ferros, el dia de Sant Jordi ja pensàvem reintegrar-lo a la colònia, el seu hàbitat natural.
Ara bé, qui pot saber què passa pel cap d’un gat? Quan l’Anabel i l’Eva estaven retornant el Floki a la seva colònia de l’Aleixar, aquest, en comptes d'anar a veure els col·legues, es va amagar dins del motor del cotxe de l’Anabel. Potser feia fred o potser volia anar a retaló de les persones que l’havien ajudat. Qui pot saber-ho? La qüestió és que va ser tota una aventura treure’l de l’amagatall. Amb ajuda d’un mecànic i després de moltes esgarrapades i mossegades el van poder treure. Ara tomba per la seva colònia, esterilitzat i més content que un gínjol.
Odín, el viatger
Un dia, va arribar al poble un gatet negre que no es deixava tocar. Coixejava una mica i es va quedar pel passeig de la Mussara, passant sovint per davant de la botiga del Jordi. A poc a poc es va anar fent més mansoi, i llavors vam veure que tenia l’ull esquerre molt malament, com si li hagués sortit de lloc i el pogués perdre.
Era urgent capturar-lo i portar-lo al veterinari, però no és gens fàcil agafar un gat feral.
Per sort, amb molta paciència i llaunetes, la Joana el va poder fer entrar al transportin. Eren les deu de la nit del dia 14 d’abril. La primera part estava feta, però faltava la resta. S’havia de portar a urgències immediatament? Era millor esperar l'endemà i invertir els diners a salvar-li l’ull? Es va decidir que passés la nit a ca l’Anabel, dins el transportin i que, al matí, el Joan de Mussagats el portés al veterinari. Aquella nit vam tenir la primera sorpresa; el gatet es va portar molt bé, com si estés acostumat a estar dins d’una casa. D’on havia sortit el gatet negre? Podia ser que tingués amo i no fos un gat feral? De fet, ja tenia nom. Li havíem posat Odín, el nom del déu nòrdic que va sacrificar l’ull esquerre per aconseguir la sapiència.
El gat Odín també va perdre l’ull; l’Antonio de Reus Vet, el veterinari, no li va poder salvar. Ens va dir que hi devia tenir una infecció antiga, potser de naixement. També ens va dir que no portava xip, així que no podíem saber si havia tingut mai amo. A banda de netejar-li la conca orbitaria el va esterilitzar i desparasitar. A dos quarts de nou del dia 15 d’abril l’Eva el recollia del veterinari i explicava al grup que el gatet ja es començava a despertar i que s’havia portat molt bé.
Què s’havia de fer amb l’Odín? Deixar-lo anar de seguida? O seria millor que estigués unes hores a sopluig?
El gatet va passar el postoperatori a ca l’Anabel, primer una mica marejat, però després ja va dormir al seu jaç, i al matí va voler menjar. Així que el capvespre del dia 16 vàrem deixar-lo lliure al passeig de la Mussara, a fer la seva vida de gat.
I aquí podria haver acabat la història del gat Odín, una història de col·laboració (Joana, Anabel, Joan, Antonio, Eva) amb un final feliç, perquè un gat sense ull i sense amo, pot fer una vida normal. I de fet, se’l veia passejant pel poble, ben alegre.
Però no va acabar aquí la història, deu dies després l’Odín va desaparèixer. I aquest no és el comportament normal d’un gat feral, i menys de l’Odín, perquè ja s’havia fet un territori, tenia l’alimentació assegurada i es deixava tocar. Fent honor al seu nom, l’Odín era un gat viatger? Perquè un dels noms del déu Odín és “caminant”, o “el que coneix el camí” i es diu que es passeja pel món, agafant diverses formes però sempre borni, mancat de l’ull esquerre.
El misteri es va resoldre de la manera més feliç i inesperada possible. L’Odín no havia marxat, sinó que els seus amos l’havien trobat a la rotonda d’entrada al poble. Ens ho va explicar l’Eva emocionada, perquè els amos s’havien posat en contacte amb ella mitjançant el Facebook. Com si fos un conte de fades, ens deia que el gatet negre al qual havíem anomenat Odín es deia en realitat Vakira i que havia nascut a Torreforta. La seva família té una finca a Alforja i quan l’hi van portar, es va escapar al cap de quinze dies. Ells no l’havien deixat de buscar des de llavors. Un any i mig buscant-lo fins que el van veure a la rotonda de Vilaplana.
I com van contactar amb l’Eva? El seu veterinari els va dir que l’operació de l’ull i la castració havia de ser cosa d’una associació animalista, van buscar i van trobar Mussagats al Facebook. Com us podeu imaginar ens estan infinitament agraïts i nosaltres estem molt contents que el Vakira hagi pogut tornar a casa. Ara sabem que la malaltia de l’ull no era de naixença, perquè hem vist les fotos de cadell, i també entenem que fos tan mansoi. L’Odín-Vakira no havia estat mai un gat feral, només era un gat que buscava tornar a casa.
Mussagats
+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Comentaris recents
24/10/2013
Pitxi
Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...
17/10/2013
Josep Maria Garcia Abelló
Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...
17/10/2013
Josep Bigorra
Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...
13/10/2013
Un Que Contrasta Les Notícies
Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...
08/09/2010
Miguel y Espe
Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada
06/01/2010
Albert Aragonès
Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...
09/09/2009
Pitxi
A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...
05/09/2009
Eladi Huguet Salvat
Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.
01/09/2009
Albert Aragonès
Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/
01/09/2009
Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet
Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...
06/08/2009
Eduard (lamussara.org)
Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.
18/07/2009
Jaume Queralt
Veure el video de Jaume Queralt
16/07/2009
Joan Mº Rius Serra
Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...
20/06/2009
Sergi
Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...
10/06/2009
Salvador Juanpere
Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...
28/04/2009
Eladi Huguet Salvat
Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...
25/04/2009
Raquel
Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.
25/04/2009
Raquel
Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...
18/04/2009
Eladi Huguet Salvat
Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...
17/04/2009
Eladi Huguet Salvat
La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...
07/04/2009
Raquel
Coincideixo totalment amb el comentari anterior.
06/04/2009
elsemanaldetarragona
me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?
26/03/2009
Eduard
Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...
26/03/2009
Eduard
Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...
15/03/2009
Raquel
Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...
Articles recents
23/01/2024Història, Masos, Portada
SITUACIÓ
Casa aïllada. Toca al camí de les Tosques i és molt...
23/01/2024Història, Masos, Portada
ALTRES NOMS
La casa també era coneguda com a Ca la Roja.
SITUACIÓ...
20/01/2024Passatemps, Portada
PA I DROGUES
El mes passat Vilaplana es va despertar un dia trasbalsada per una...
17/01/2024Recerca, Cuina, Portada
És tradició per Nadal en moltes cases preparar una corona de Nadal. Aquesta vegada...
17/01/2024Entitats, Escola, Portada
Com cada any, els alumnes de l'escola Cingle Roig van celebrar la nostra entranyable...
17/01/2024La nostra gent, Notícies, Portada
Sembla ahir, però el 23 d’octubre va fer tres anys de la nostra primera...
17/01/2024Què passa, Activitats, Notícies, Portada
Podem observar diferents elements que indiquen que la consciència de la importància...
17/01/2024Què passa, Notícies, Portada
Hem pogut materialitzar un parell d'activitats que teníem pendents de feia temps:...
17/01/2024Què passa, Notícies, Portada
PUJA
Pugen els enllaços matrimonials.
Acabem aquest 2023 com un dels anys on...
17/01/2024Entitats, Jubilats, Portada
L'Associació de Jubilats i Pensionistes de Vilaplana, el diumenge 26 de novembre, vam...
17/01/2024La nostra gent, Homenatges, Portada
Homenatge a les àvies i als avis de més de 80 anys
Enguany, la Festa de la...
17/01/2024Què passa, Notícies, Portada
Avui, 25 de novembre, Dia internacional per a l’eliminació de la violència...
17/01/2024Què passa, Activitats, Portada
17/01/2024Què passa, Activitats, Portada
17/01/2024Què passa, Activitats, Portada
17/01/2024Què passa, Activitats, Portada
17/01/2024La nostra gent, Efemèrides, Portada
Genís Torres Aymamí
6 d'octubre de 2023
Bona nit a tothom,...
17/01/2024La nostra gent, Efemèrides, Portada
2022
Jordi Mariné Anguera 90 anys ...
17/01/2024La nostra gent, Efemèrides, Portada
Meritxell Miracle Gibert & Maurici Montané Gil ...
17/01/2024La nostra gent, Efemèrides, Portada
Jordi Olivan Torralba ...
17/01/2024Què passa, Recerca, Música, Medicina, Portada
La música és una excel·lent medicina per a l'ànima,...
17/01/2024Opinió, Articles, Portada
La situació de la COVID-19 va permetre albirar una crisi emergent d'un sistema que ha...
17/01/2024Recerca, De cinema, Portada
La contadora de películas , de la directora danesa Lone Scherfig i guió...
17/01/2024La nostra gent, Records, Portada
Fa poc més de mig any ens deixava l'Albert Ferré Huguet, conegut com...
17/01/2024Literatura, Lingüística, Portada
Es veu que, anys enrere, una dona del poble era coneguda com la fea (fèia) . Deixant de...
17/01/2024Què passa, Recerca, Esports, Natura, Portada
Tot i que a prop de Vilaplana no ens falta calcària ni passos interessants, aquest cop us...
17/01/2024Recerca, Casos i coses, Portada
A Lo Pedrís núm. 93, va sortir el pany d'una porta de les Darreres.
Era el...
17/01/2024La nostra gent, Entrevistes, Portada
Hem quedat amb el Dani Giraldo i l’Andrea Klinkert per tal que ens expliquin com va ser...
17/01/2024Opinió, Editorial, Butlletins, Portada
NO A LA GUERRA
Escoltant la Cançó del soldade t (Manel, 10 milles per...
12/11/2023Passatemps