Història | Revista 201/12/2000

Història dels Maquis

Josep Sánchez Cervelló, professor d’Història de la Universitat Rovira i Vigili, va dissertar sobre el significat del moviment Maqui a l’Estat espanyol. Un moviment milicià que ha estat silenciat de forma sistemàtica fins pràcticament els nostres dies. S’ha convertit paulatinament en un tema tabú, o com a mínim, en una part molt desconeguda o confusa del nostre passat més recent.

La perspectiva històrica i social sobre els Maquis ha estat visionada, recordada i escrita fins ara des de l’òptica dels vencedors de la Guerra Civil que els ha atorgat reiteradament el qualificatiu de simples lladres, bandolers o pistolers. Encara que no es pot negar que els Maquis, en algunes, havien de robar per poder sobreviure en un medi tan hostil com són les serralades muntanyoses i sense pràcticament el suport de ningú, aquesta percepció simplista no aclareix una sèrie d’interrogants, que es plantegen sobre aquest moviment milicià, com ara: qui van ser els maquis? Què va representar dins de la societat del seu temps? Com es finançaven i per on es movien? Com s’estructuraven i desenvolupaven les seves estratègies guerrilleres? Quins objectius i quina finalitat tenien? Quines han estat les principals conseqüències de la seva lluita de milícies sobre el nostre devenir democràtic? que durant la conferència es van anar desvetllant.

Segons Sánchez, els Maquis van ser en essència un moviment milicià que per les seves conviccions polítiques, properes als ideals republicans o a altres forces d’esquerra, van lluitar, des de principis del 40 fins pràcticament al 52, contra el règim dictatorial franquista parapetats en diversos indrets muntanyosos de l’Estat espanyol ja que per diverses circumstàncies no havien pogut fugir de la península.

Del lloc on vivien, es resguardaven, planejaven i tiraven endavant l’estratègia guerrillera és d’on arranca precisament l’origen del mot Maqui ja que en llengua corsa “maquia” significa: muntanya baixa, densa i intrincada. Des d’allí, precisament, sota l’empar i la salvaguarda de la inextricable muntanya peninsular, aquest moviment de milicians va intentar amb totes les forces del seu esperit mantenir els seus ideals polítics fins al final.

Un final que no va arribar a bon port per tres fets fonamentals. En primer lloc, els Maquis havien de lluitar contra una dictadura repressora que negava ferotgement l’individu tot dret a l’expressió, associació i difusió de les idees, i que tenia com a força real i simbòlica la Guàrdia Civil que va ser la causant de nombroses baixes a les files milicianes. En segon lloc, hi havia molta desunió i picabaralles entre les diverses forces de la pròpia esquerra tant de l’interior del país com d’Europa. I, per últim, no van tenir, ni l’ajuda ni el vist i plau de la immensa majoria de la societat espanyola del seu temps –cosa que sí va succeir, per exemple, a França contra l’ocupació nazi- pel fet que la guerra civil havia deixat una profunda i trista estela d’abatiment, angoixa, pobresa, incomunicació, insolidaritat i, sobretot, por, que era molt difícil d’oblidar i de poder de superar.

Malgrat tot això, i gràcies en part a aquells milicians, anomenats Maquis i a la seva persistent i abnegada lluita, es van poder salvaguardar i transmetre un certs valors democràtics dels quals, avui en dia, en som usufructuaris.

Pitxi

+ Publicar el meu comentari

Per a enviar comentaris es necessari estar registrat

Cercar

Publicitat

Comentaris recents

24/10/2013 Pitxi

23/01/2024Història, Masos, Portada

Història dels Maquis

Nou usuari

Usuari registrat