Història - Història local | Revista 72

Història del Grup de Teatre de Vilaplana. 1a part

Des de la direcció de la revista Lo Pedrís m’han encomanat la tasca de fer un recull de la història del que a dia d’avui coneixem com el Grup de Teatre de Vilaplana. Una entitat, que en el meu cas i per raons òbvies, tinc en un gran respecte i grandíssima estima, doncs, gràcies a aquesta entitat i evidentment a la gent que al seu dia va confiar en mi, he pogut anar desenvolupant la meva gran passió, el teatre.

Parlar del Grup de Teatre com a entitat i alhora ser objectiu és molt difícil per a mi, doncs, quan has dedicat trenta-quatre anys de la teva vida i t’has abocat tant en una companyia que te l’estimes com una cosa pròpia és inevitable que et guany la melancolia. Per tant, penso que el millor que puc fer és una simple explicació de com van anar els fets i la gent que d’una manera especial ha marcat la trajectòria d’aquesta agrupació teatral.

Ho faré en blocs o parts repartides en els propers números de la revista. Som-hi, doncs ...

Era el setembre de 1978 quan va aparèixer a Vilaplana el Sr. Tomas Manuel Teijeiro Bertomeu, un jove de 25 anys que aquell mateix any havia acabat el servei militar i el seu primer destí com a mestre era “La Escuela Unitaria de alumnos de Vilaplana”. Un home, que en el meu cas i junt a la Rosa Moya (la Rufina Moya), són els grans culpables que m’hagués picat el cuquet del teatre, però, això és una altra història.

Com deia, el Tomas va aterrar a l’escola del poble. Era i continua sent un enamorat de l’art, doncs, el teatre i sobretot la pintura eren les seves dues passions. La meva teoria sempre ha estat que en Tomas va ser l’empenta que necessitava el poble per a recuperar el grup de teatre que feia tants i tants anys havia deixat de funcionar.

Durant el curs 78/79, el que llavors s’anomenava APA (Associació de Pares d’Alumnes) va introduir, en el que ara coneixem com a activitat extraescolar, el teatre a petició del Tomas. Es va representar una obra de Molière, Les Dones Sàvies. En aquells anys Vilaplana no tenia teatre i les representacions que es feien, uns Pastorets cada cinc o sis anys, es realitzaven a la Sala del Cine Modern (la sala de cal Ritu) o esporàdicament a la Sala Parroquial. Les Dones Sàvies la vam estrenar en aquest darrer espai i la recaptació que vam fer va servir per a comprar les cadires de fusta que a dia d’avui encara té aquesta sala. Durant aquell curs vam presentar l’obra al Parc Infantil de Nadal a Reus (Parc de St. Jordi) i a la 1ª Mostra de Teatre Infantil del Baix Camp (Teatre la Salle de Reus). Una de les entitats responsables de l’organització tant del Parc de Nadal de Reus com de la Mostra de Teatre Infantil era la Societat d’Assegurances Mutua Reddis i el seu responsable a Vilaplana era l’amic i enyorat Josep Maria Aymamí (Còbit), permeteu-me l’expressió, un altre malalt de teatre.

Durant el curs 78/79 dins de l’APA hi havia gent que en la seva joventut havien tingut inquietuds en l’àmbit teatral i pensaven que ara que els nens havien començat aquesta activitat era una bona ocasió de recuperar la seva antiga afició.
Els impulsors d’aquesta idea van ser: Josep Mateu Solé (president), Fèlix Mestre Cardona (tresorer), Mª Teresa Besora Cabré (secretària), Jaume Juanpere Estivill i Mª del Carme Caballer Gavaldà (vocals). També un dels grans responsables i impulsor va ser el Josep Mª Aymamí Mestre, tot i no ser membre d’aquella junta. En una de les assemblees que l’APA va fer amb els pares es va convidar a assistir-hi a la Maria Huguet Mestre (Maria Rufina), tot i que ja no hi tenia cap de les dues filles en edat escolar, tal com ella sempre explica, per parlar sobre la idea de crear un grup teatral dins de l’entitat. La idea va ser rebuda de molt bon grat, però es va acordar que el grup de teatre no estigués vinculat a l’APA, sinó que fos una entitat independent perquè tothom que ho desitgés en pogués formar part.

Així, doncs, assistim a la creació de EL Grup de Teatre de Vilaplana.

Sempre s’ha dit que l’any de creació és el 1980 perquè és l’any que s’estrena la primera representació, però, com veiem, el grup neix l’any 1979.

La primera obra representada va ser EL GRAN EGOISTA, estrenada el dia 6 d’abril de l’any 1980 dia de Pasqua Florida, a les 7 de la tarda al cinema Modern. Els actors per ordre alfabètic van ser els següents:
Carme Abello (Carmeta Justa), Sebastià Anguera (Victor), Josep Mª Aymamí (Còbit), Matilde Bonet, Eugeni Huguet, Maria Huguet (Maria Rufina), Jaume Juanpere (Jaume Manco), Montserrat Mariné (Ca la Bàrbara), Josep Mestre (Pep Damu), Maria Mestre (Maria Planot), Josep Pàmies (Pep Xacó) i Nuria Prades (filla de la Maria Rufina). L’apuntador era el Josep Martorell (Fabià), els traspunts Josep Mateu (Pepito Mangol) i Mª Teresa Besora, la música anava a càrrec de Fèlix Mestre i el responsable de la il·luminació era l’Eduard Bonet (Keni). També cal destacar la col·laboració del David Cavallé Simó.

Durant aquells anys es van fer El gran egoista (Cal Ritu, 1980), La ferida lluminosa (Sala Parroquial,1981) i La Muralla (Sala Parroquial, 1982), el grup es va especialitzar en representar obres dramàtiques i, com manava la tradició teatral a Catalunya, després del drama es representava el Sainet (obra còmica de curta durada, normalment d’un acte).

En aquest període va agafar un protagonisme molt important la figura de la Maria Mestre, sempre formant parella artística amb Josep Maria Aymamí, a raó de molts una de les grans actrius dramàtiques que ha donat el Grup de Teatre de Vilaplana. A finals de l’any 1980 s’incorpora el Josep Besora com a tècnic d’il·luminació. Fins l’any 1990 es va mantenir el costum d’estrenar tots els muntatges el dia de Pasqua Florida.

El 26 de desembre, dia de St. Esteve, de l’any 1982 el Grup de Teatre Betes i Fils (grup de teatre de l’escola) estrenà el Teatre del Casal Vilaplananec representant l’obra La Família Reniu Estiueja, actual espai on el grup ha desenvolupat la seva activitat, però això ho veurem al proper número...