Espiritualitat | Revista 801/06/2002

GAUDÍ, un bon arquitecte i un bon cristià

El dia 25 de juny de l’any 1852 va néixer Antoni Gaudí i Cornet. Aquest any 2002 fa 150 anys del seu naixement. Amb motiu d’aquesta efemèrides, s’ha donat la consigna de recordar i donar a conèixer la persona i la gran obra del nostre arquitecte. Em sembla que la nostra revista també s’ha de fer ressò d’aquesta consigna.

Contemplant les grans obres de l’arquitecte Antoni Gaudí, no cal ser gaire entès en la matèria, per a veure que va ser un gran arquitecte. Així mateix, examinant les obres de fe i de vida cristiana d’Antoni Gaudí, sembla que també es pot dir que va ser un gran cristià.

El dia 12 d’abril de l’any 2000, se celebrava al Palau Episcopal de Barcelona la sessió d’obertura del procés de beatificació d’Antoni Gaudí. Hi foren presents els familiars Maria Gaudí Jaumà, nascuda a Reus al 1902, filla d’un cosí germà, també Pere Fonoll Gaudí i Amàlia Gaudí Sugranyes, entre d’altres néts de cosins germans.

Maria Gaudí Jaumà creu que el seu oncle es mereix que li hagi estat obert el procés de beatificació, “l’oncle és un santet, era una persona bona i austera. El seu testimoniatge de cristià és ben manifest ... era compromès amb l’Església”.

Montserrat Rius té 90 anys i recorda quan anava a fer neteja a la casa que Gaudí tenia al parc Güell; diu: “quan passava per davant la imatge de Sant Antoni, es treia el barret i resava en veu baixa ... Jo el contemplava i m’inspirava devoció la seva actitud religiosa”.

El Sr. Joan Bassagoda, director de la Reial Càtedra Gaudí, explica que Gaudí va dir que el que havia aconseguit no era mèrit seu, sinó un do de Déu. El Sr. Bessagoda comenta que “aquest do de Déu, és una prova contundent de l’estat de beatitud creativa de Gaudí i un inqüestionable argument a favor de la seva beatificació ...”

També s’ha escrit, amb motiu de la troballa d’uns documents, que Antoni Gaudí va manifestar una gran devoció per la Mare de Déu de Misericòrdia de Reus.

Certament que la investigació per un procés de beatificació, en aquest cas d’en Gaudí, ha de ser molt àmplia i extensa, recollint el màxim d’anècdotes, d’actituds, de paraules, exemples ... tot el que pugui fer ressaltar la fe, virtuts, bones obres, contacte amb Déu del qui es pretén beatificar.

He trobat un fet admirable i edificant en la influència que l’obra i la persona de Gaudí tingueren sobre la vida de l’escultor japonès Etsuro Sotoo nascut a Fukuoka l’any 1953. Segons una entrevista que li feu Carme Munté, diu que “es va convertir al catolicisme (1991) després de descobrir l’espiritualitat de Gaudí. Primer fou la pedra (el temple de la Sagrada Família), més endavant va ser Gaudí i la seva concepció de la vida i de Déu”.

El Sr. Josep Maria Tarragona explica que “Gaudí cada matí, oeix missa i combrega a la parròquia de Sant Joan. Cada capvespre, Gaudí torna a buscar la intimitat amb Déu mentre camina a boca de fosc cap a l’oratori de Sant Felip Neri on confessa ... A l’hospital de la Santa Creu, 10 de juny de 1926, Gaudí diu les últimes paraules. “Déu meu! Déu meu!”.

El Sr. Oriol Camps, escriptor, diu de la Sagrada Família “que és una simfonia de pedra tallada que dia a dia va apropant-se al cel”. Era el desig i el camí del seu creador.

No sembla exagerat que algú hagi escrit que Antoni Gaudí i Cornet és “L’arquitecte de Déu”.

El Sr. Rector