Natura | Revista 4221/09/2010

Falciots i orenetes

Tot i que a finals de febrer, si el temps acompanya, ja poden arribar les primeres orenetes i falciots, és durant l’inici de la primavera quan, juntament amb la pujada de les temperatures, arriben les orenetes i els falciots.

El falciot negre (Apus apus), poc conegut o que sovint es confon amb les orenetes, és un ocell de la família Apodidae. El terme “apodidae” prové del grec i significa “sense peus”, ja que els ocells d’aquesta família tenen les potes molt curtes i mai es posen voluntàriament sobre el terra. Tots els ocells que pertanyen a aquesta família són molt aerodinàmics, amb ales llargues i punxegudes, molt voladors i incansables. Les potes només tenen quatre dits dirigits tots cap endavant, cosa que els impedeix de posar-se sobre cables, arbres...; en canvi, tenen ungles fortes per poder subjectar-se a les parets. Altres membres d’aquesta família són el falciot pàl·lid (Apus pallidus) i el ballester (Apus melba).

Les ales són més llargues que el cos, per tant, si mai arriba a caure al terra, no podrà enlairar-se sol, ja que les ales li tocarien al terra al intentar aixecar-se. Per això, si mai trobem un falciot al terra, el millor és agafar-lo i deixar-lo anar des d’un lloc elevat.

Com a característica més destacable d’aquesta família, és que passen la major part de la seva vida volant, i és que a part d’alimentar-se mentre volen fins i tot també dormen i s’aparellen durant el vol.

El falciot negre és el falciot més habitual al nostre país i és el que podrem observar a Riudoms. Com diu el nom popular, és un ocell de color negre amb la gola una mica més clara. Té les ales molt llargues i en forma de falç i té una longitud d’uns 17.5 cm.
Té una àrea de distribució que ocupa la major part del continent europeu, arribant fins al nord de la Xina i Mongòlia. En aquesta zona el falciot només hi és present com a nidificant (des de març fins a setembre), ja que passa la tardor i l’hivern a l’Àfrica subsahariana.
Actualment, està totalment lligat a les edificacions humanes que és on fa els nius, i pràcticament ja no trobem colònies de cria en penya-segats o arbres. Per fer el niu aprofita esquerdes a les parets, sota teules..., en llocs que utilitza cada any. Les parelles són per tota la vida. A Riudoms, la colònia de cria més gran és al campanar de l’església, on aprofita els forats entre les roques i les esquerdes per a fer-hi el niu.

Per a identificar-lo, haurem d’aixecar la vista cap al cel durant els mesos de primavera i estiu, sobretot durant les primeres hores i les últimes hores de sol. En aquests moments veurem desenes de falciots negres volant a molta velocitat en cercles per sobre les teulades de les cases i al voltant del campanar de l’església. Mentre vola, va caçant insectes en vol i deix anar sorollosos i aguts crits.

Pel que fa a les orenetes, les dues espècies que podrem trobar a Riudoms són l’oreneta vulgar (Hirundo rustica) i l’oreneta cuablanca (Delichon urbica). Pertanyen a la família Hirundinidae. Els ocells pertanyents a aquesta família són relativament petits amb les ales llargues, adaptats a viure principalment a l’aire on capturen insectes. Tenen bec petit i potes curtes. D’aquesta família, a part de les dues orenetes ja esmentades, podem destacar l’oreneta de ribera (Riparia riparia), el roquerol (Ptyonoprogne rupestri) i l’oreneta cua-rogenca (Hirundo daurica).
L’oreneta vulgar (Hirundo rustica) té una distribució mundial molt extensa. Cria a tota Europa, Amèrica del Nord, Àsia i nord d’Àfrica. La gran part de la població europea i del nord d’Àfrica hivern a l’Àfrica subsahariana. La població americana hiverna al centre i sud d’Amèrica mentre que l’asiàtica hiverna a l’Índia, sud-est asiàtic i Indonèsia. Al sud de la Península Ibèrica hi ha una població resident tot l’any.
Aquesta oreneta presenta unes ales llargues i punxegudes i una cua en forma de forca amb les dues rectrius (plomes que formen la cua) exteriors allargades i fines. La part de sobre és de color negre amb un blau brillant segons com incideix al sol. La part de baix és de color blanc, amb una franja pectoral negra i la gola i el front de color vermell. Té una longitud d’uns 19 cm.

Aquesta oreneta acostuma a nidificar en camps de cultiu amb granges, pobles... El seu niu és una copa oberta de fang, reforçat amb materials vegetals. Construeixen el niu en bigues del sostre de golfes, sota un pont...
Si veiem alguna oreneta amb dues rectrius molt llargues, sobre un cable a prop d’alguna casa amb la finestra de les golfes oberta, aquesta serà una oreneta vulgar, ja que a dins d’aquesta casa hi tindrà el niu. A més, aquestes orenetes cacen insectes a molt baixa altura, i sovint la veurem volant a gran velocitat arran del terra del carrer, sobretot en carrers poc transitats i a les afores del poble prop de descampats.

L’oreneta cuablanca (Delichon urbica) durant la primavera i estiu cria a tota Europa i s’estén fins a l’est de Rússia. També cria al nord d’Àfrica. Les orenetes europees hivernen a l’Àfrica subsahariana mentres que les orientals ho fan al nord de l’Índia i al sud-est asiàtic. Aquesta oreneta es caracteritza per tindre les parts superiors de color negre amb tonalitats blavoses, menys el carpó que és de color blanc. Les parts inferiors del cos són de color blanc. La cua és de color negre, curta i una mica en forma de forca, però no presenta les dues rectrius tant llargues com la vulgar. Quan està al terra, són visibles les potes cobertes amb plomes blanques. Longitud d’uns 14 cm.

Aquesta oreneta cria colonialment en granges, pobles i ciutats i també en llocs naturals com penya-segats. El seu niu, fet amb fang, té forma convexa i està totalment tancat (només hi ha un foradet i no té forma de copa com el que fan les vulgars). Podem veure aquests tipus de nius sota molts balcons del poble i també a la façana de l’església.

Durant la primavera i després de pluges, podrem veure aquestes orenetes com van a recollir fang per a construir el niu en zones on s’hagi acumulat aigua, com per exemple en descampats o a la riera.

Actualment les orenetes i els falciots es troben amb algunes dificultats per dur a terme les seves activitats. La contaminació que hi ha en algunes ciutats, fa minvar la quantitat d’insectes i per tant tenen dificultats per alimentar els seus pollets. La gran construcció urbanística que hi ha hagut ens els últims anys, fa que les orenetes cada cop hagin de fer viatges més llargs per alimentar-se o per agafar fang per a fer el niu. Els falciots veuen minvar les seves possibles cavitats per a fer el niu, ja que les noves edificacions no tenen forats per a fer el niu i sovint les restauracions de vells edificis en tapen els forats existents; per aquest motiu normalment les colònies de falciots acostumen a estar als cascs antics dels pobles i ciutats. Un altre problema amb que es troben les orenetes, sobretot la cuablanca, és la destrucció del niu dels balcons, amb l’única excusa que embruten les voreres, però sense pensar que actuen com a insecticides naturals i que nosaltres, els humans, embrutem molt més que no pas ho fan les orenetes.



David Aguadé Vidal (nebot de Lluis Llauradó)



+ Publicar el meu comentari