Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
La nostra gent - Entrevistes | Revista 80

Entrevista a Júlia Pàmies Besora

Segur que no sabríem pas dir quina de les entrevistes que hem anar recollint durant els 20 anys de lo Pedrís ens fa més il·lusió, per a nosaltres totes són igual d'importants i de trascendentals, però en aquesta edició tan especial de lo Pedris, en la que celebrem el 20 anys de la seva primera edició, entrevistem a la Júlia Pàmies Besora, filla de la Neus Besora Cabré i del Josep Pàmies Tost. Ella no només és "filla" de Vilaplana, sinó que li ha tocat tenir un  paper molt rellevant i imprescindible en aquests temps tan complicats i desconcertants que ens ha tocat viure amb la pandèmia mundial de la Covid-19.

La Júlia és graduada en medicina i metge resident de Cardiologia de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. A més, la Júlia, és la filla de la Neus i del Pepe, la germana del Ramon, i la cosina i neboda de molts altres, que ara no anomenarem, perquè són molta colla, i de Vilaplana.

 

Primet de tot, volia fer esment que sempre hi ha un lligam que uneix a totes les persones a les quals hem tingut l’oportunitat de fer l’entrevista a Lo Pedrís, què és Vilaplana. Què ha representat per a tu ser de Vilaplana ?

Per mi Vilaplana és com “casa” quan jugues al parxís, només que de vegades desitjo treure tres sisos als daus per tornar. Sóc afortunada de tenir un lloc on pertànyer, d’on conec totes les pedres i les portes i d’on guardo records a cada racó. Però sobretot em sento afortunada d’haver crescut en un lloc on les persones es coneixen pel seu nom perquè tot i l’haver crescut trepitjant els mateixos adoquins i sentint les mateixes campanes, penso que això és el que més ens uneix i ens dóna aquest sentiment de pertinença.

 

Tots hem tingut somnis de petits i pensat què voldríem ser de grans. En el teu cas, sempre vas tenir clar que la teva vocació seria la medicina ? I el camí fins arribar a on ets a nivell professional, ha estat dificultós i dur ?

La primera cosa que recordo haver volgut ser de gran és carnissera! Em penso que m’agradava veure com les botifarres penjaven i que la Montserrat i el Victu em deixessin pujar en una cadira que tenien guardada per veure millor com tallaven la carn. Vaig agafar un altre camí però..!

Quan comences la carrera de Medicina el primer que et diuen és que el recorregut serà llarg, anys i anys d’exàmens . Ningú t’explica, però, que el més complicat vindrà després i és que és molt el pes que portes a les espatlles quan comences a exercir. En el dia a dia has de prendre moltes decisions difícils i només el convenciment de que el que fas serveix per ajudar als teus pacients és el que t’empeny a continuar. En la nostra professió t’has de convèncer que els dies bons pagaran pels dolents.

 

El que segur que no et pensaves és que viuries de primera ma una pandèmia com la Covid-19 de la qual encara no ens n’hem sortit del tot. Pel que sabem per les notícies, la feina del personal sanitari ha estat molt dura, horaris molt llargs, falta d’equips de protecció, i una situació emocional molt complexa. Com ho has viscut ? Com ha repercutit entre els companys? Uneix, desuneix més?

Tots vam viure l’inici de la pandèmia amb un punt d’incredulitat i de cop les coses van començar a canviar de manera vertiginosa. Es van haver de suspendre totes les activitats programades dels hospitals i es va haver d’augmentar la seva capacitat per acollir malalts amb COVID que es duplicaven dia a dia. D’una setmana a l’altra es va haver de canviar tota l’organització del meu hospital i la majoria de nosaltres vam passar a treballar en l’atenció dels malalts de COVID.

A mi, donat que a cardiologia tenim experiència en el malalt crític em van destinar a la Unitat de Cures Intensives. Allí vam treballar colze a colze personal del servei de Medicina Intensiva, Anestesiologia i Cardiologia formant equips mixtos i fent torns de 12h combinant horari diürn i nocturn. Les jornades de treball llargues i intenses i treballar tantes hores seguides amb els equips de protecció es feia difícil. Tot i així, si alguna cosa m’admira i m’enorgulleix d’aquest episodi va ser la forta cohesió que va demostrar tot el personal sanitari: darrere les mascaretes i sota les ulleres hi trobaves mirades amigues de recolzament i força que ajudaven a tirar endavant. Si totes les monedes tenen dues cares jo em quedo amb aquesta.

 

Quan arribaves a casa amb la situació de confinament que hem viscut (sols, sense amics i sense la família al costat), com et separaves del que havies viscut al llarg del dia quan possiblement has hagut d'acompanyar a la mort a persones encara que no els coneguessis i allí tu eres tot el que tenien?

A nivell emocional va ser molt dur, vivíem una situació que no tenia precedents. El fet que es tractés d’una malaltia contagiosa comportava que en moltes ocasions en una mateixa família hi hagués més d’un infectat en estat greu i també complicava la comunicació amb els que havien d’estar confinats.

Per mi un dels punts més difícils del dia era la trucada que fèiem a les famílies per donar informació. Notaves el patiment que hi havia darrere el telèfon i tot i que intentaves donar tot el teu escalf de vegades les paraules eren insuficients i la barrera del telèfon era devastadora, sobretot quan havies de comunicar les males noticies.

 

Segur que ara fa temps que no pots venir a Vilaplana i fa temps que no pots veure la família. Com has viscut aquest distanciament ? Segurament patien més ells que tu...

He de dir que el personal sanitari hem viscut el confinament d'una manera particular. En el nostre cas durant aquesta època hem hagut de treballar moltes hores i el poc temps que passàvem a casa era per descansar i dormir, així que potser hem viscut menys la sensació d'aïllament social.

Tot i així, he trobat molt a faltar els de casa, sobretot en els moments difícils, però al mateix temps m’alegrava que estiguessin lluny de tot això.

 

Què li demanes al teu futur, quins son els teus somnis professionals i personals?

La veritat és que no m’atreveixo a demanar massa. Si tot va bé en un any acabaré l'especialitat de Cardiologia, l’últim esglaó de la meva carrera, i espero poder continuar ajudant a les persones dins d’aquest àmbit.
 



Montse Ferré




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
Història, Masos, Portada

CAL PIANO

SITUACIÓ Casa aïllada. Toca al camí de les Tosques i és molt...
Història, Masos, Portada

CAL PERE RAFAEL

ALTRES NOMS La casa també era coneguda com a Ca la Roja. SITUACIÓ...
Passatemps, Portada

Passatemps 94: Pa i drogues

PA I DROGUES El mes passat Vilaplana es va despertar un dia trasbalsada per una...
Recerca, Cuina, Portada

Corona de Nadal

És tradició per Nadal en moltes cases preparar una corona de Nadal. Aquesta vegada...
Entitats, Escola, Portada

HALLOWEEN COMPETITION

Com cada any, els alumnes de l'escola Cingle Roig van celebrar la nostra entranyable...
La nostra gent, Notícies, Portada

LES NOTÍCIES DE MUSSAGATS

Sembla ahir, però el 23 d’octubre va fer tres anys de la nostra primera...
Què passa, Activitats, Notícies, Portada

Jornada de Neteja de l'Entorn de la Mussara

Podem observar diferents elements que indiquen que la consciència de la importància...
Què passa, Notícies, Portada

ACTIVITATS D'IGUALTAT, a Vilaplana

Hem pogut materialitzar un parell d'activitats que teníem pendents de feia temps:...
Què passa, Notícies, Portada

PULS'METRE

PUJA Pugen els enllaços matrimonials. Acabem aquest 2023 com un dels anys on...
Entitats, Jubilats, Portada

Dinar de l'Associació dels Jubilats de Vilaplana

L'Associació de Jubilats i Pensionistes de Vilaplana, el diumenge 26 de novembre, vam...
La nostra gent, Homenatges, Portada

DIA DE LA GENT MÉS GRAN

Homenatge a les àvies i als avis de més de 80 anys Enguany, la Festa de la...
Què passa, Notícies, Portada

Dia Internacional per a l€Eliminació de la Violència vers les Dones

Avui, 25 de novembre, Dia internacional per a l’eliminació de la violència...
Què passa, Activitats, Portada

Vilaplana Festa Major 2023 en imatges (4)

Què passa, Activitats, Portada

Vilaplana Festa Major 2023 en imatges (3)

Què passa, Activitats, Portada

Vilaplana Festa Major 2023 en imatges (2)

Què passa, Activitats, Portada

Vilaplana Festa Major 2023 en imatges (1)

La nostra gent, Efemèrides, Portada

EL PREGÓ DE LA FESTA MAJOR 2023: Genís Torres Aymamí

Genís Torres Aymamí 6 d'octubre de 2023 Bona nit a tothom,...
La nostra gent, Efemèrides, Portada

DEFUNCIONS 2023

2022 Jordi Mariné Anguera 90 anys           ...
La nostra gent, Efemèrides, Portada

CASAMENTS 2023

Meritxell Miracle Gibert & Maurici Montané Gil         ...
La nostra gent, Efemèrides, Portada

NAIXEMENTS 2023

Jordi Olivan Torralba                   ...
Què passa, Recerca, Música, Medicina, Portada

Els beneficis de la Música durant l'envelliment

La música és una excel·lent medicina per a l'ànima,...
Opinió, Articles, Portada

L'actualitat del macrosistema econòmic i les seves conseqüències en el petit comerç

La situació de la COVID-19 va permetre albirar una crisi emergent d'un sistema que ha...
Recerca, De cinema, Portada

VA DE CINE: Seminci i Rec 23

La contadora de películas , de la directora danesa Lone Scherfig i guió...
La nostra gent, Records, Portada

ALBERT €DAMO€, et recordem amb estima

Fa poc més de mig any ens deixava l'Albert Ferré Huguet, conegut com...
Literatura, Lingüística, Portada

La mort secreta de les paraules

Es veu que, anys enrere, una dona del poble era coneguda com la fea (fèia) . Deixant de...
Què passa, Recerca, Esports, Natura, Portada

Trescant entre la Riba i Vilaverd

Tot i que a prop de Vilaplana no ens falta calcària ni passos interessants, aquest cop us...
Recerca, Casos i coses, Portada

A veure si saps on és?

A Lo Pedrís núm. 93, va sortir el pany d'una porta de les Darreres. Era el...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

Entrevistem a Daniel Giraldo i Andrea Klinkert, pastors

Hem quedat amb el Dani Giraldo i l’Andrea Klinkert per tal que ens expliquin com va ser...
Opinió, Editorial, Butlletins, Portada

Lo Pedris 94 (desembre 2023)

NO A LA GUERRA Escoltant la Cançó del soldade t (Manel, 10 milles per...
Passatemps

Passatemps 93: Minimots