La nostra gent - Entrevistes | Revista 59

Entrevista amb Jordi Mariné Anguera (1932)

"Un Vilaplanenc de cap a peus"

- On vas néixer?
Vaig néixer a Vilaplana l'any 1932 a ca l'Emilia.

- Llavors vas viure la guerra, què en recordes?
Era petit; tenia 7 anys... recordo que sonaven les sirenes i ens amagàvem als refugis. N'hi havia per tot el poble. El que tinc més present era davant del xalet del Tomàs.
Érem petits i no érem conscients del que estava passant.
També recordo que va caure un avió dels republicans al bosc del mas de Mariner. Un dels pilots va caure a la vall del Bodro i l'altre amb el paracaigudes va anar a parar a la riba de la Selva.
Llavors venien molts soldats, els posaven a l'hort del Rabato. Un destacament de 100 soldats. Nosaltres hi anàvem a buscar ranxo. També alguns animals els posaven a les cases del poble.
Recordo un cop quan jo tenia 7 anys que van baixar els soldats republicans tots bruts i «despedeçats» perquè els empenyien els nacionals. Als plans de Prades va haver-hi una mortaldat. Van morir 600 o 700 homes !!

- Sempre has fet de pagès?
- De petits fèiem feixos i els veníem a les bòbiles per coure les rajoles. A l'encreuament de Castellvell n'hi havia una i també en portàvem a les pastisseries. Posàvem 100 feixos al carro que no sé com ens hi cabien.
Ho fèiem amb el Santiago Virgili i el Carxot que tenia una brigada que tallava pins. També hi havia gent que feia carbó doncs abans al bosc s'aprofitava tot.

- Com funcionava abans el tema laboral a Vilaplana?
Hi havia tres llocs que compraven avellanes : un que es deia Mario Cisteller, el Carxot i el «Quio» Rito. Era als voltants dels anys 50 i als 60 es va fer la cooperativa i molts van plegar. Llavors hi havia els mitgers i s'havia de partir tota la collita amb els amos i els masovers.

- Què es conreava en aquella època?
Sobre els anys 50 – 65 hi va haver molta seca i els avellaners es van deixar perdre. Es sembrava civada, cigrons, llenties i ordi pels porcs. També es feia molt de vi. Era força bo i feia 12 o 13 graus si ho cuidaven. Els que no, feien vinagre ... ja, ja, ja.

- Em pots explicar com es feia?
Posàvem el raïm als «cubos» i a les portadores dels animals i directe al cup. Al cup i a la cupella s'hi posava un feix de coscoll que es feia servir d'aïllant i sortia el vi colat.
La cupella era un cup petit d'un metre quadrat. És on s'agafava el vi; trencaven una rajola, l'anaven pujant i el treien a galledes.

- I aquest vi es comercialitzava?
Habitualment era per consum propi. El que el venia o anava al celler a comprar-lo valia, no recordo, si una pesseta o mitja.
Teníem el vi de cal Sagal que no feia ni bé ni mal i a cal Còbit també en feien.
Als anys 60 les avellanes es van apujar i la gent va començar a recuperar els avellaners que estaven perduts. Els anys 60 – 70 les avellanes anaven cares.

- Com veus l'agricultura avui en dia? Creus que millorarà?
L'agricultura ha canviat molt. Abans era més familiar. Ara s'ha convertit en una cosa més industrial.
Sobre la segona pregunta crec que sí, hi veig un punt de llum. No com als anys 60 però crec que es poden recuperar altres sistemes com les cooperatives.

- Tornem una mica enrere, Jordi : com va ser la teva joventut? Que fèieu al temps lliure?
Hi havia molt bon ambient a les festes majors !
Aquí a Vilaplana per Sant Isidre, per Sant Miquel a Alforja i l'Albiol i per Sant Blai a l'Aleixar.
Acabaves de treballar i anaves a peu al poble que tocava i, quan s'acabava el ball, un altra cop a peu cap a casa i, en arribar, el pare ja t'esperava per anar al tros.
Recordo un dia que anava amb l'Esteve Bonet i vam conèixer un parell de xiques molt maques ... Aquell dia va valer la pena no dormir en tota la nit ! Ja,ja,ja

- Però quan no eren festes, com passàveu el temps lliure?
Cada diumenge feien cine a les 7 de la tarda.
De més jovenets anàvem pels rius i basses ( no teníem ni «traje» de bany). Ens banyàvem a la bassa del Mallol, del Mas de Mallafrè, del Domingo i a la de l'Olla i també al toll de la guineu que era al pont gran. Era la nostra distracció, quan acabàvem de dinar ja érem a l'aigua.

- Explica'm una mica com era la vida als bars. Què s'hi feia, quin ambient hi havia, etc...?
Doncs mira, es jugava a la manilla i al dòmino ... i s'hi feien moltes tertúlies.
S'hi acostumava a anar després de dinar i després de sopar. Demanaves un cafè i et portaven unes gotes d'anís o «d'orlanda» i una ampolla d'aigua i tu només pagaves el cafè.
De bars hi havia el del Juanito, el del Rito i després la bodega, i de sentir-ho a dir, el bar de la bona llavor que era dels carlistes.

- Com veus el país, Jordi?
Crec que si fóssim independents aniria molt millor ! Però hi ha molta feina, nen !!

- Sempre has estat independentista o és una cosa més recent?
Català ho he estat tota la vida però abans no es podia dir res perquè sempre hi havia algú que et mirava fixament ... ja, ja, ja.
Llavors havies de seguir el corrent i no hi havia la possibilitat d'expressar-te.
Pensa que jo vaig patir el franquisme i em prohibien parlar la meva llengua, em feien resar i cantar el Cara al sol !!

- Creus que aconseguirem la independència?
La veritat és que no m'imaginava que arribéssim on som ara i penso que arribarem més lluny.
Crec que acabarem aconseguint la llibertat però queda molta feina per fer i no podem perdre aquest tren !!
Em sento català «de pura cepa»!! No vaig poder aprendre mai a ballar sardanes però sempre que les sento se'm commou tot el cos.

- Moltes gràcies Jordi. Ha estat un plaer parlar amb tu!