Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
Assaig | Revista 12

El sobtat èxit de la filosofia

Penso que va ser cap a l’any 93 que es va publicar la traducció al castellà de El mundo de Sofia, de Jostein Gaadner. Tot i la sorpresa de molts, es va convertir en un èxit editorial. N'hi havia que no podien creure que un llibre que ve a ser una mena de manual de divulgació de la història de la filosofia, pogués interessar a tanta gent. Però, de fet, si més no a Espanya, Fernando Savater havia ja mostrat que hi havia una demanda que anava més enllà dels best-seller de sexe i intriga. L'abril de 1991 s’havia publicat Ètica para Amador, amb cinc reedicions immediates el mateix any i moltes més després. En juny de 1995 es publicava una versió catalana, Ètica per al meu fill, que ha tingut i continua tenint noves edicions.

El descobriment ha donat per a molt més i els llibres de filosofia dirigits al gran públic s’han anat succeint. Savater mateix ha publicat, entre d’altres, Las preguntas de la vida. També Gaadner ha publicat nous títols i les editorials han anat afegint publicacions.

Per què? Les columnes d’opinió dels diaris i les cartes dels lectors coincideixen a diagnosticar que la nostra societat no té més interès que allò que té una aplicació tècnica o allò que proporciona un plaer immediat i sense conseqüències. És, es diu, una societat descreguda i hedonista, sense valors, on ningú pensa que l’esforç gratuït tingui interès. Doncs bé, la filosofia, tot i que sigui en un nivell de divulgació, exigeix una lectura atenta, costa esforç, no proporciona més benefici que ella mateixa i més aviat porta a pensar que ni el plaer immediat, ni els diners, ni el poder, tenen un valor absolut. Així, doncs, per què aquest èxit editorial?

No tots els llibres, malgrat la seva temàtica filosòfica, tenen el mateix propòsit. El món de Sofia era, fonamentalment, una història de la filosofia, així que, com d’altres, té interès pels coneixements que proporciona. El llibre de Savater té mes aviat interès per la seva reflexió ètica. És a dir, ens interessa quan ens plantegem com portar la nostra vida d’acord amb el que ens sembli que està bé i el que està malament.

Lou Marinoff va escriure un llibre que, tot i que està en la mateixa línia divulgadora, presenta un enfocament especial i força interessant. En principi s'assembla més a un llibre d'autoajuda, com són tan habituals des de la psicologia, que a un llibre de filosofia. Fins i tot podríem dir que el seu enfocament ve a contradir la idea que la filosofia no té cap interès pràctic, quan ens assabentem que hi ha un moviment d’origen alemany, però estès, en aquest moment, per tot Europa i Nord Amèrica, de filòsofs que obren despatxos de consulta filosòfica tal com si fossin metges, psicoanalistes o psicòlegs. El llibre, anomenat Més Plató i menys Prozac (Barcelona: Edicions B, 1999), inclou un llistat prou eloqüent d’organitzacions de filosofia pràctica i un directori d’assessors filosòfics que no deixa dubtes de la seriositat de l’intent.

Lou Marinoff proposa una mena de guia terapèutica que anomena PEACE, acrònim dels cinc passos pels que, suposa l’autor, cal passar per a la resolució del conflicte que ens ha portat al despatx del filòsof. Ara bé, això faria del seu text un llibre més d’autojuda si no fos pel plantejament que origina la necessitat d’un assessorament filosòfic. És aquí on rau l’interès del llibre. Perquè, efectivament, quin tipus de consulta ens pot portar a pagar un professional de la filosofia perquè ens ajudi? Que ens ajudi, a què?

Marinoff denuncia, penso que encertadament, que la nostra societat ha construït un model de vida feliç. Una persona que hagi assolit èxit en la seva vida professional, que tingui unes condicions de vida familiar i emocional estable, que no es trobi amb més entrebancs o incerteses respecte al seu futur que els raonables, que porti una alimentació i un gènere de vida sa, hauria de sentir-se feliç. Per tant, si algú en aquesta situació sent angoixa, incertesa, ansietat o qualsevol altra emoció desagradable, té alguna malaltia i necessita tractament psicològic. L’aplicació a la psicologia del model propi de la medicina que tracta del cos, agrupa les emocions que s’aparten d’aquesta imatge ideal com a símptomes d’una malaltia, de la mateixa manera que la medicina agrupa la febre, el dolor o els vòmits com a símptomes dels quals hem de cercar la causa i corregir-la.

Ara bé, la filosofia, des de fa mil·lennis, ha reflexionat sobre la condició humana, i els filòsofs han escrit moltes pàgines sobre la infelicitat que acompanya necessàriament la consciència dels homes. D’una manera o altra, tots els filòsofs han reflexionat sobre aquesta condició humana. L’any 399 aC, Plató va començar a filosofar pel dolor que li va causar la injustícia de la mort de Sòcrates. Epicur, els estoics i els cínics, van convertir la felicitat en el tema central de les seves filosofies.

En el s. XX, l’existencialisme va reflexionar força sobre les implicacions del fet, característic de l'espècie humana, de tenir consciència, no consciència moral, sinó consciència de nosaltres mateixos, del món que ens envolta i de les nostres accions sobre el medi. De l’entorn ens arriben incitacions continues a l'acció, estímuls que troben en nosaltres mateixos l’eco de la gana, de l’amor, de l’odi, del desig, del fred, del dolor o del plaer. Però allò que fem amb aquests estímuls es una decisió nostra. Puc menjar o declarar-me en vaga de fam per raons morals, puc matar per aconseguir menjar o repartir el que tinc amb els altres, puc aguantar el dolor, el fred o la necessitat, oblidar el meu desig o posar pel davant la meva satisfacció. Puc triar, és més, no em queda més remei que triar, perquè no triar és també una tria. Estem, dirà J.P. Sartre condemnats a la llibertat. Fins i tot si trio subjectar la meva llibertat al que em digui una altra persona, estic triant això i sóc responsable de les conseqüències de la meva decisió. No val dir: el fet el que tu em vas dir. Els éssers humans són conscients de si mateixos, del fet d’estar vius, del transcurs del temps, de les conseqüències de les seves accions, del futur i de la mort que els espera.

Hi ha, doncs, una angoixa que no és un símptoma de cap malaltia, sinó pròpia d’allò que som. No és una malaltia a guarir, sinó un sentiment de fons que ens acompanya i que es planteja agudament sovint, en moments en què hem d’afrontar canvis o decisions. La llibertat, quan en som conscients, fa por. La filosofia ha estat, tradicionalment, una resposta a l’angoixa humana per entendre la seva realitat i fer un ús acurat de la llibertat. L’única manera d'afrontar l’angoixa vital és la reflexió, l’intent d’entendre, des de la mateixa consciència, què és això de tenir consciència i com podem conviure amb ella. La consciència no obliga, ni té manual d’instruccions, sempre està oberta.

Aquest punt de vista, que és el de partida del llibre de Marinoff i, pel que sembla, de l’existència d’assessors filosòfics, és, sense dubte, encertat. Més Plató i menys Prozac l’explica prou bé i amb força més arguments, exemples i dades que el meu resum. Jo, si algú em vingués amb la seva angoixa vital buscant consol, no sé que podria dir-li. Hauria de sentir-ho amb molta simpatia i, sense dubtes, amb comprensió pregona del que m’està explicant. Vull dir, jo no sé si la proposta PEACE funciona, però sí que penso que el punt de partida és adient i que la seva denúncia de l'estúpid model de felicitat dels telefilms és correcta. Pot ser que aquesta estupidesa palpable sigui una de las causes del sobtat èxit editorial dels llibres de filosofia.


Ramón Sánchez Ramón
Catedràtic de Filosofia del I.E.S. Príncep de Viana
Barcelona




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
Història, Masos, Portada

CAL PIANO

SITUACIÓ Casa aïllada. Toca al camí de les Tosques i és molt...
Història, Masos, Portada

CAL PERE RAFAEL

ALTRES NOMS La casa també era coneguda com a Ca la Roja. SITUACIÓ...
Passatemps, Portada

Passatemps 94: Pa i drogues

PA I DROGUES El mes passat Vilaplana es va despertar un dia trasbalsada per una...
Recerca, Cuina, Portada

Corona de Nadal

És tradició per Nadal en moltes cases preparar una corona de Nadal. Aquesta vegada...
Entitats, Escola, Portada

HALLOWEEN COMPETITION

Com cada any, els alumnes de l'escola Cingle Roig van celebrar la nostra entranyable...
La nostra gent, Notícies, Portada

LES NOTÍCIES DE MUSSAGATS

Sembla ahir, però el 23 d’octubre va fer tres anys de la nostra primera...
Què passa, Activitats, Notícies, Portada

Jornada de Neteja de l'Entorn de la Mussara

Podem observar diferents elements que indiquen que la consciència de la importància...
Què passa, Notícies, Portada

ACTIVITATS D'IGUALTAT, a Vilaplana

Hem pogut materialitzar un parell d'activitats que teníem pendents de feia temps:...
Què passa, Notícies, Portada

PULS'METRE

PUJA Pugen els enllaços matrimonials. Acabem aquest 2023 com un dels anys on...
Entitats, Jubilats, Portada

Dinar de l'Associació dels Jubilats de Vilaplana

L'Associació de Jubilats i Pensionistes de Vilaplana, el diumenge 26 de novembre, vam...
La nostra gent, Homenatges, Portada

DIA DE LA GENT MÉS GRAN

Homenatge a les àvies i als avis de més de 80 anys Enguany, la Festa de la...
Què passa, Notícies, Portada

Dia Internacional per a l€Eliminació de la Violència vers les Dones

Avui, 25 de novembre, Dia internacional per a l’eliminació de la violència...
Què passa, Activitats, Portada

Vilaplana Festa Major 2023 en imatges (4)

Què passa, Activitats, Portada

Vilaplana Festa Major 2023 en imatges (3)

Què passa, Activitats, Portada

Vilaplana Festa Major 2023 en imatges (2)

Què passa, Activitats, Portada

Vilaplana Festa Major 2023 en imatges (1)

La nostra gent, Efemèrides, Portada

EL PREGÓ DE LA FESTA MAJOR 2023: Genís Torres Aymamí

Genís Torres Aymamí 6 d'octubre de 2023 Bona nit a tothom,...
La nostra gent, Efemèrides, Portada

DEFUNCIONS 2023

2022 Jordi Mariné Anguera 90 anys           ...
La nostra gent, Efemèrides, Portada

CASAMENTS 2023

Meritxell Miracle Gibert & Maurici Montané Gil         ...
La nostra gent, Efemèrides, Portada

NAIXEMENTS 2023

Jordi Olivan Torralba                   ...
Què passa, Recerca, Música, Medicina, Portada

Els beneficis de la Música durant l'envelliment

La música és una excel·lent medicina per a l'ànima,...
Opinió, Articles, Portada

L'actualitat del macrosistema econòmic i les seves conseqüències en el petit comerç

La situació de la COVID-19 va permetre albirar una crisi emergent d'un sistema que ha...
Recerca, De cinema, Portada

VA DE CINE: Seminci i Rec 23

La contadora de películas , de la directora danesa Lone Scherfig i guió...
La nostra gent, Records, Portada

ALBERT €DAMO€, et recordem amb estima

Fa poc més de mig any ens deixava l'Albert Ferré Huguet, conegut com...
Literatura, Lingüística, Portada

La mort secreta de les paraules

Es veu que, anys enrere, una dona del poble era coneguda com la fea (fèia) . Deixant de...
Què passa, Recerca, Esports, Natura, Portada

Trescant entre la Riba i Vilaverd

Tot i que a prop de Vilaplana no ens falta calcària ni passos interessants, aquest cop us...
Recerca, Casos i coses, Portada

A veure si saps on és?

A Lo Pedrís núm. 93, va sortir el pany d'una porta de les Darreres. Era el...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

Entrevistem a Daniel Giraldo i Andrea Klinkert, pastors

Hem quedat amb el Dani Giraldo i l’Andrea Klinkert per tal que ens expliquin com va ser...
Opinió, Editorial, Butlletins, Portada

Lo Pedris 94 (desembre 2023)

NO A LA GUERRA Escoltant la Cançó del soldade t (Manel, 10 milles per...
Passatemps

Passatemps 93: Minimots