Premsa on line30/05/2003

¿El primer càrrec ha de ser per al partit més votat?

El Periódico publica una entrevista que Andreas González ha realitzat al líder d’ERC, en la qual Carod Rovira fa referència al pacte de CIU i PSC, de l’anterior legislatura, a l’Ajuntament de Vilaplana:

”Eleccions 2003 // Entrevista >> JOSEP-LLUÍS CAROD-ROVIRA, secretari general d'ERC”

"El que hagi de fer Esquerra no ho diran ni Mas ni Maragall"

“Josep-Lluís Carod-Rovira (Cambrils, 1952) ha trobat aquesta setmana una ocasió perfecta per poder ampliar la seva col.lecció de plaques de cava. Al seu partit, Esquerra Republicana de Catalunya, no li han faltat motius per destapar ampolles després del 25-M. Ha multiplicat per dos els seus vots a la ciutat de Barcelona i al conjunt de Catalunya, ha doblat el nombre de regidors i s'ha convertit en la tercera força política catalana en nombre de sufragis.

--Vostè ja ha dit que comença una nova transició a Catalunya i que, des d'ara, la política catalana és cosa de tres: CiU, el PSC i ERC. A algú li podria semblar una afirmació pretensiosa perquè exclou dues formacions més: el PP i ICV-EUiA.
--Amb aquesta afirmació no he pretès excloure ningú. El que he volgut és que quedi clar que fins ara hi havia dos espais amb forces hegemòniques --CiU i el PSC-- i que ara n'hi ha tres. Evidentment, sabem que el tercer espai és més modest. Però tampoc hem d'oblidar que hem tret més de 800 regidors d'avantatge a Iniciativa i més de 900 al PP.

--Ara que es defineixen com un partit amb vocació de govern, ¿no haurien d'aclarir quina serà la seva política de pactes?
--Si algú encara creu que definir-se implica dir a les ordres de qui ens posarem, de qui serem subordinats, de CiU o el PSC, és que no ha llegit els resultats electorals. Nosaltres establirem acords en funció dels nostres interessos, que van per la via de superar la divisió entre catalanisme i progressisme.

--Però Artur Mas acaba de...
--Artur Mas voldria que ens poséssim a les seves ordres, i Pasqual Maragall, també. I Esquerra no es posarà a les ordres ni de Mas ni de Maragall. La Catalunya on només manen dos s'ha acabat. Catalunya ja no és un partit de tennis en el qual juguen dos privilegiats. Ara és futbol total, i tothom surt al camp.

--Vostès els primers.
--Nosaltres sortim a jugar a primera divisió. Estaria bé que ho entenguessin tant Mas com Maragall. I que tots dos fossin conscients que algunes reflexions que encara fan de desconsideració a ERC impliquen un menyspreu a l'electorat que ha votat que Esquerra tingui un creixement espectacular. Aquesta actitud, a més a més, no és precisament una bona contribució al diàleg, pensant en clau de futur. El que hagi de fer Esquerra Republicana ho dirà Esquerra Republicana; no ho diran ni el senyor Mas ni el senyor Maragall.

--Li deia que Mas acaba de dir que trairan els seus principis nacionalistes si pacten amb Maragall.
--Si nosaltres haguéssim de pactar només amb els que pensen igual que nosaltres, no ho faríem amb ningú. Els únics que som independentistes i d'esquerres som nosaltres. ¿O és que ho són CiU o el PSC? A més a més, quan CiU ha estat vuit anys fent un pacte total amb el Partit Popular a Catalunya i a Madrid, ¿d'això se'n diu coherència política amb els seus principis? ¿O és que els principis que defensa el senyor Aznar són els mateixos que defensa Mas? És possible que siguin els mateixos, i llavors han actuat amb una gran coherència.

--Els socialistes també afirmen que l'ambivalència d'ERC pot frustrar les perspectives de canvi.
--El canvi que s'ha produït és que els socialistes han baixat i ERC ha pujat; que CiU ha baixat i ERC ha pujat. Per tant, que no pateixin. Nosaltres serem fidels al canvi, que és ERC, com han demostrat claríssimament les urnes.

--Vostès demanen alcaldies a canvi de tancar pactes locals amb el PSC o CiU. ¿Serà aquesta la dinàmica de la negociació a tot Catalunya?
--Jo ho plantejaria d'una manera diferent. ERC buscarà a cada municipi la solució que consideri més adequada per a la defensa dels seus interessos polítics. En molts casos la proposta pot ser assumir alcaldies o la presidència de consells comarcals o d'una diputació, i en altres casos seran altres coses. La nostra voluntat de govern i de canvi polític no s'esgota en la reivindicació del primer càrrec institucional, però tampoc ho excloem.

--Els socialistes demanen que es respecti entre els partits d'esquerra la llista més votada.
--Em permeto recordar-los el que van fer, per exemple, en un municipi del Baix Camp com Vilaplana, on en les anteriors municipals l'acord de CiU i PSC va deixar fora de l'alcaldia la llista més votada, que era la d'ERC. Que ningú vingui ara amb històries. No està escrit enlloc que el primer càrrec hagi de ser per al partit més votat. Ni l'alcalde avui ni el president del Govern de la Generalitat demà.

--Vol dir que no s'exclou...
--Vol dir precisament el que vol dir. Les eleccions no són per escollir el president. Són per elegir unes majories parlamentàries que són les que el trien. Si Francesc Antich va ser elegit fa quatre anys president del Govern balear sense encapçalar la llista més votada, res exclou que aquesta circumstància es pugui donar aquí en el futur.

--Amb el cap de llista d'ERC.
--Amb el de qualsevol formació política, inclosa ERC, més encara si com ara és la tercera força.

--¿Té por que un pacte entre el PSC i CiU els deixi a l'oposició?
--Nosaltres entenem que, en aquests moments, la solució que té més possibilitats és un acord dels dos partits de sempre per seguir fent el mateix de sempre i impedir que nous sectors socials arribin al Govern de Catalunya. Els que ja fa 25 anys que s'estan repartint el país no volen que ningú més entri a adquirir accions en la mateixa empresa.”

Raquel Virgili

El Periódico 29-5-2003