Tradicions | Revista 1801/12/2004

El Nadal, una festa que canvia

Nadal és una de les celebracions més antigues del nostre calendari festiu. Commemoració cristiana del naixement de l’infant Jesús, recull tot un seguit de pràctiques que pouen en tradicions anteriors: el simbolisme de la llum que allunya les tenebres, l’ús del foc o el culte a la natura són, encara avui, presents en el riquíssim costumari nadalenc.

La celebració del Nadal el 25 de desembre com a data de commemoració del naixement de Crist es prou tardana dins el cristianisme. Els primers cristians celebraren primerament l'esdeveniment el 6 de gener. Al segle IV el concili de Nicea, l'any 325, consagra com a dogma el fet que Jesús és déu des del mateix moment del seu naixement. En aquella època hi havia opinions que defensaven que no ho va ser fins el moment del seu bateig.

Els setze segles de celebració cristiana, però, han incorporat i conservat no pocs costums que connecten amb el simbolisme anterior de la festa: la il·luminació especial dels carrers i les cases –espelmes, bombetes i materials reflectants–, el foc –tions, torxes– , el fer cagar el tió o l’arbre de Nadal, els àpats familiars, l’inici de les pràctiques carnavalesques –festes de fadrins, bromes per Innocents–, els rituals de canvi d’any, les captes infantils o els personatges màgics que porten obsequis són exemples d’un ric costumari que encavalca significats amb les representacions populars del naixement, estàtiques o en moviment, el cançoner popular o l’arribada dels reis d’Orient. Tot plegat conforma un dels bagatges més potents pel que fa a costumari festiu. Cap festa com el Nadal compta amb aquesta quantitat i varietat de pràctiques festives. I que, a més, no para de modificar-se, amb la incorporació de noves tradicions, vingudes d’altres terres, gràcies a la facilitat de comunicació de la societat present.

S’ha argumentat que tot plegat no té cap altre significat que l’estímul al consum, que el foment del comerç i el negoci, que no hi ha més tradicions autòctones a banda de quatre romanalles folklòriques engolides per un Nadal global, que el Nadal no té cap sentit en una societat laica, celebrada per no creients. Que els suposats valors nadalencs no són sinó mercaderia per a tranquilitzar puntualment consciències. Que el Nadal s’ha d’entendre, en definitiva, en funció d’una economia capitalista que necessita períodes de no treball en els quals s’incrementa el consum de productes que no són de primera necessitat; vacances laborals propicies a consumir diversió i oci.
De ben segur que part d’aquestes argumentacions són vàlides i que ens aporten elements per a la reflexió. Però no és menys cert que la cultura és sempre una mica més complexa.

El Nadal és la celebració religiosa però també ha estat i és una festa de retrobament familiar, que presenta –en aquest àmbit– no poques variants culturals. Si la festa és una manifestació necessàriament col·lectiva que ha de tenir una comunitat de referència, aquesta és, en el Nadal, la família. Una família més o menys reduïda al voltant d’un sopar o d’un dinar, en un espai limitat, o que es fa present, de forma força més àmplia, en les visites a parents més o menys llunyans o en la suma d’àpats encadenats que se succeeixen entre Nadal i Reis. I els valors de pau i solidaritat, més enllà de la superficialitat d’algunes propostes mediàtiques, són valors universals que sempre és positiu potenciar.

Podríem apuntar, en definitiva, que l’aspecte més homogeneïzat del Nadal embolcalla la celebració tradicional que perviu força més en l’àmbit familiar –que és el seu àmbit original– tot i que en aquest, cada vegada més, penetren els referents simbòlics i els costums fomentats per la comercialització.

La resposta a aquesta onada de consumisme festiu no s’hauria de donar tant en l’àmbit de les formes –arbres reciclables o dinars de Nadal fets amb productes biològics– com en la recerca del sentit de la festa, i dels seus valors, en la societat present. Respectant –i anant més enllà de– les creences religioses.


Salvador Palomar



+ Publicar el meu comentari