Escola | Revista 2101/09/2005

D’un temps, d’una escola i un mestre

La reobertura de les escoles de Vilaplana és un fet que crec que mereix ser destacat. Un poble sense escola és com un niu buit.

Aquesta satisfacció arriba també a persones que, com jo, tenim tan llunyà com agradable el record d’aquella Escola de la Plaça.

Vaig néixer el 1920, i vaig ser un dels privilegiats que tingueren com a Mestre al senyor Lluís Gomis Aymà. El Sr. Gomis era natural de Barcelona. La seva esposa, Anna Cirera, era Mestra a l’Aleixar, i per aquest motiu va demanar venir a Vilaplana.

Si no recordo malament, el curs 1924/25 vaig ser alumne del Sr. Gomis. Com que el meu germà Oleguer ja m’havia ensenyat a casa lletres i números, vaig anar una classe avançat, i ho dic sense cap mena de presumpció.

Fins el 1931 tot l’ensenyament era en llengua castellana: Enciclopèdia Dalmau Carles, España mi Patria, Lecciones de cosas, etc.

L’any 1931, amb la vinguda de la República, el Sr. Gomis ràpidament ens proporcionà una Gramàtica Catalana elemental, llibres de lectura i poesia. Els alumnes més grans arribàrem a escriure correctament el català.

Els seus sistemes d’ensenyament foren nous. Aconseguí per l’Escola: un termòmetre, un baròmetre, una petita màquina de vapor, una dinamo manual i els elements per una pila “Volta”.

Una altra novetat fou el dibuix. S’havien utilitzat els sistemes de còpia de làmines a llapis carbó. Ell els canvià pel dibuix al natural, amb llapis de color. Conservo aquells dibuixos i quedo sorprès d’haver-los fet. Era amic d’excursions al camp, com l’alzina del Mas de Borbó, el Mas d’Anguera, els Avencs de la Febró, ...

Un record molt destacat el tinc de les exposicions de fi de curs. L’escola guarnida amb garlandes de llorer o heura, posava a la vista una munió de llibretes, dibuixos i treballs manuals que, amb motiu, sorprenien a la gent del poble.

En aquella època el curs escolar començava a l’octubre i acabava al juliol, quedant així lliure el temps fort per a recollir les avellanes. Si no recordo malament, el 25 de juliol, festa de Sant Jaume, venia a l’escola l’Ajuntament en ple amb el Sr. Rector i presidien el repartiment de premis per les diferents edats. L’últim curs vaig triar el Quixot que encara conservo.

D’aquella fornada, vull recordar alumnes com l’Octavi Mestre i el Sebastià Mariner, ambdós malauradament desapareguts, que dintre les seves especialitats, obtingueren càrrecs molt importants. Alumnes de la meva fornada com el Paco Mestre, el David Cavallé i l’Albert Aragonès sortiren ben preparats. Per altra part vull recordar Sebastià Cabré i Eugeni Ferré, que optaren pel sacerdoci amb una total i exemplar dedicació.

Per acabar, una anècdota. El Sr. Gomis vingué almenys dues vegades a Reus a casa del meu germà Oleguer i a la meva. En una de les seves visites, vaig atrevir-me a insinuar-li que pensava fer gestions dins l’Ajuntament del poble, a fi de dedicar-li quan fos possible, un carrer. Agraeixo la teva intenció, però em quedo satisfet amb el bon record que guardo del poble i dels alumnes que vaig tenir.

Vilaplana ha tingut motius per recordar i reconèixer la gran tasca realitzada per un mestre senyor. Gràcies Sr. Gomis.

Francesc Huguet Ferré