Història local | Revista 801/06/2002

Dos episodis del maquis a Vilaplana

Des de 1936, i a mesura que els militars rebels a la República anaven conquerint territori, les muntanyes d’arreu del país s’ompliren d’homes que fugien de la brutal repressió, amb la qual el règim franquista intentava assegurar-se la seva implantació al territori. En acabar la guerra civil, quan alguns partits i sindicats que havien format part del Front Popular decidiren optar per la via armada, nombrosos grups arribats des de França s’uniren als primers resistents formant agrupacions guerrilleres que, amb més o menys fortuna, mantingueren una oposició armada al franquisme que s’allargà fins a inicis de la dècada dels 60.

A les nostres comarques, relativament allunyades de les zones catalanes més conflictives (els Pirineus, la riba dreta de l’Ebre i l’àrea metropolitana de Barcelona), aquesta contestació no fou espectacular, però sí que es produïren episodis de certa rellevància. Concretament al terme de Vilaplana, tingueren lloc dues accions que il·lustren diferents formes d’actuar tant de la guerrilla com de la Guàrdia Civil, cos encarregat de combatre-la.

Entre els resistents de primera hora destacà a les nostres comarques Ramon Roig Recasens “Patacó” el qual, amb dos fills seus i altres fugitius, formà una partida que es mantingué sobre el terreny des de 1939 fins a començaments de 1946, quan fou detingut. Paradigma dels fugits per evitar les represàlies dels vencedors de la guerra, el “Patacó” es limità a sobreviure sense més pretensions. Malgrat que se’l pressionà perquè s’integrés en algun dels grups organitzats que actuaren per la demarcació, sempre s’hi negà, ja que no volia allunyar-se de Reus, on residia la seva família.

Després de diversos avatars, i quan la seva partida havia sigut pràcticament dispersada, el 24 de gener de 1946 fou ferit en un enfrontament a les Borges del Camp, i detingut posteriorment a l’Aleixar. En ser interrogat confessà que a la Caseta del Llamp, del mateix terme municipal, s’hi amagaven els altres dos components de la partida, el seu fill Ramon Roig Suñer i José Martí Menéndez “Capità Pipes”, els quals en ser rodejats per la Guàrdia Civil es rendiren.

La documentació diu que després de ser interrogats a l’ajuntament de Vilaplana, foren conduïts al seu refugi per recollir divers armament que tenien amagat, i que de sobte es ficaren dins del mas i obriren foc contra la força pública, que es veié obligada a respondre, i va aconseguir abatre’ls. En realitat, després de l’interrogatori els van portar a un descampat, possiblement al mateix terme municipal de Vilaplana, on els aplicaren la llei de fugues. Foren enterrats en una fossa comuna al cementiri d’aquesta població.

Per complicitats amb el “Patacons” foren encartades diverses persones de Vilaplana: Ramon Magrané Juanpere, Sebastià Magrané Juanpere, Salvador Aymamí Ferrer, Josep Doménech Doménech i Aniceto Grau Aymamí. El primer fou condemnat a tres anys de presó, mentre que la resta foren absolts.

Un nou cas tingué lloc un any més tard, quan un grup de guerrillers comunistes, realitzaren un sabotatge en commemoració de la proclamació de la II República. A la una de la matinada del 14 d’abril de 1947, quatre homes van volar una torre metàl·lica de la línia d’alta tensió de Serós a Reus al terme de Vilaplana. De tota manera no es va aconseguir interrompre la línia, tot i que la torre es va desplomar, ja que la part superior va quedar suspesa dels cables, que van aguantar sense trencar-se.

L’acció la van fer membres del grup de Tarragona de la Segona Brigada de l’Agrupació Guerrillera de Catalunya, i estava emmarcada en una escalada d’atemptats que havia començat el 18 de juliol de l’any anterior. Els homes encarregats del sabotatge eren Carles Valls Vinaixa, Felipe Bravo Garrido, Agustí Bruguera Bezet i Fernando Reina Reina, antics combatents de l’Exèrcit Popular de la República i de la Resistència francesa, que havien entrat a Espanya aquell mateix any. Els dos primers tenien la seva base a la masia Cardella, del terme municipal de Valls, mentre que els altres romanien amagats als boscos de Mont-ral. Mantenien relacions amb l’organització comunista de Reus, i els contactes els feien al bar Canarias.

El mateix dia del sabotatge fou detingut Felipe Bravo, i cinc dies més tard la resta de components de la partida, als quals intervingueren 4 metralladores, 12 carregadors, 1500 cartutxos, 1 pistola, 6 pastilles de Tolita, 60 llapis de retard, 110 detonadors, 50 metros de metxa, 6 bombes de mà, mapes, brúixoles i propaganda.

La gran quantitat de material que posseïen indica la voluntat d’establir-se a la zona, i crear les condicions necessàries per endegar una guerrilla catalana que connectés amb la nombrosa i ben estructurada Agrupació Guerrillera de Llevant i Aragó (AGLA), però la seva detenció coincidí amb l’arrest dels responsables polítics i militars del PSUC a Catalunya, conegut com la caiguda dels 80. El mateix mes d’abril, a Barcelona foren detinguts Joaquim Puig Pidemunt, Àngel Carrero, Numen Mestres, Pere Valverde, i 91 persones més, 80 de les quals van ser jutjades, essent executats els quatre esmentats. Carles Valls fou condemnat a 30 anys, mentre que Felipe Bravo, Agustí Bruguera i Fernando Reina, a 15 anys de presó.

Després d’aquests fets, no tenim notícies d’altres accions de la guerrilla al terme municipal de Vilaplana, tot i que és possible que algunes persones d’edat puguin testimoniar haver vist els maquis; en qualsevol cas es tractaria d’escamots que utilitzaven la nostra demarcació com a zona de pas per arribar a altres indrets de l’Estat, on les guerrilles actuaven de forma permanent i totalment organitzada, arribant a causar —malgrat que es va intentar silenciar— moltes preocupacions al règim de Franco.

Sobre el “Patacó” i la seva partida, vegeu, LLAURADÓ BROS, Carles. “El Patacó, una figura significativa de la resistència tarragonina (1939-1948)”. In, MAS, M.C.; SOLER, E.A. (Eds.) Recull Miquel Melendres i Rué (1905-1974). Tarragona, ERBiD "Margalló del Balcó", 1995, pp. 149-175
“Diligencia ampliando la declaración de Ramón Roig Recasens. J.M.E.T. núm. 1”. Vilaplana, 26 de gener de 1946, 9 pp. mecanografiades, Arxiu de Capitania Militar. Barcelona
“Sentencia. Causa núm. 33.034 instruida por el supuesto delito de Rebelión Militar”. Tarragona, 21 d’octubre de 1947, 4 pp. mecanog. Arxiu de Capitania Militar. Barcelona
“Expediente procesal de Manuel Albiñana Abelló”. Fons de la Presó Provincial de Tarragona. Arxiu Històric de Tarragona.
La Tolita era un potent explosiu, i els llapis eren uns detonadors d’origen anglès, que es començaren a utilitzar durant la Segona Guerra Mundial.
“Comandancia de la Guardia Civil. Servicio de Información (SIGC). Relación por orden cronológico de todos los hechos delictivos…” Tarragona, 25 de març de 1952, 35 pp. mecanog. Arxiu Històric de la Guàrdia Civil, Madrid.

Carles Llauradó Bros



+ Publicar el meu comentari