Recerca - De cinema | Revista 68
Ens acomiadàvem de l'anterior article taral·lejant cançons de musicals que s'havien emportat el premi gros. Però clar, ja sabem que aquest reconeixement per molt que ens porti als llibres d'història no atorga la immortalitat a la memòria de l'espectador. I no és aquest el veritable reconeixement per qualsevol obra artística?
Així que acabada la llista oficial, per què no repassem altres musicals famosos? Retrocedim en el temps, fins a un llunyà 1939 per trobar-nos amb un clàssic de culte: El mago de Oz, tota una fàbula infantil convertida en icona de la cultura popular nord-americana. Recordeu Over the Rainbow? Una cançó versionada mil vegades i guanyadora en el seu dia de l'Òscar. Bé, recordeu que aquella edició fou també la de Lo que el Viento se Llevo o La Diligencia. Bona collita.
Una altra cinta àmpliament recordada és Cantando bajo la Lluvia (1952). Segurament en aquest cas, tot i pertànyer al gènere musical, recordem la pel·lícula pels balls dels seus protagonistes i, especialment, Gene Kelly i el seu paraigües. I què me'n dieu de Mary Poppins (1964)? Qui no ha provat a pronunciar el famós supercalifragilisticoespialidoso? Va, ara que no us veu ningú, proveu-ho a fer sense llegir-ho. Això sí, sapigueu que l'Òscar se'l va endur l'escura-xemeneies per Chim Chim Cher-ee.
Barbra Straisand va tenir la seva etapa daurada en el gènere, allà a la fi dels seixanta. Allí situem Funny Girl (1968) i Hello Dolly (1969) on, curiosament, la interpretació de Louis Armstrong és la que més recordem.
Hello Dolly és un dels molts casos en que Broadway va proporcionar la matèria prima. Descomptant els casos comentats en l'anterior número, dels escenaris provenen Cabaret (1972), Hair (1979), Jesucristo Superstar (1973), Annie (1982), Dreamgirls (2006), Sweeny Todd (2007) o la famosa Mamma Mia!!! (2008). Com veiem, el transvàs ha estat continu al llarg dels anys.
I s'ha fet el camí a la inversa? Doncs sí, alguns musicals dissenyats per la gran pantalla han acabat ben representats als escenaris de Nova York... i de la resta del món. Són mundialment famosos els casos de La Bella y la Bestia (1991) o El Rey León (1994).
Però no voldria acabar sense mencionar de manera especial aquella dècada dels vuitanta que ens va donar diversos títols que romanen a l'imaginari de la meva generació -deixem un ampli interval entre 30 i 50 anys- i provoca vergonya aliena als més joves. Parlem de títols com ara Fama (1980), Flashdance (1983), Footloose (1984) i, per descomptat, Dirty Dancing (1987). Qualsevol temps passat va ser millor?
Comentaris recents
23/01/2024Història, Masos, Portada
23/01/2024Història, Masos, Portada
20/01/2024Passatemps, Portada
17/01/2024Recerca, Cuina, Portada
17/01/2024Entitats, Escola, Portada
17/01/2024La nostra gent, Notícies, Portada
17/01/2024Què passa, Activitats, Notícies, Portada
17/01/2024Què passa, Notícies, Portada
17/01/2024Què passa, Notícies, Portada
17/01/2024Entitats, Jubilats, Portada
17/01/2024La nostra gent, Homenatges, Portada
17/01/2024Què passa, Notícies, Portada
17/01/2024Què passa, Activitats, Portada
17/01/2024Què passa, Activitats, Portada
17/01/2024Què passa, Activitats, Portada
17/01/2024Què passa, Activitats, Portada
17/01/2024La nostra gent, Efemèrides, Portada
17/01/2024La nostra gent, Efemèrides, Portada
17/01/2024La nostra gent, Efemèrides, Portada
17/01/2024Recerca, De cinema, Portada
17/01/2024La nostra gent, Records, Portada
17/01/2024Què passa, Recerca, Esports, Natura, Portada
17/01/2024Recerca, Casos i coses, Portada
17/01/2024La nostra gent, Entrevistes, Portada
17/01/2024Opinió, Editorial, Butlletins, Portada
12/11/2023Passatemps