Què passa - Activitats - Teatre | Revista 65

Cultura, respecte, gaudi i natura

Permeteu-me que faci aquesta aportació al Pedrís per parlar-vos d’aquests quatre conceptes que encapçalen l’article: Cultura, Respecte, Gaudi i Natura.
Si participem d’una trobada en què podem escoltar les idees i les paraules de literats de tant renom com Ibsen, Txékhov, Calderón o els Clàssics, i fer tastets de poemes més que reconeguts, embolcallats en vivències de teatre de la mà d’actors i actrius de nomenada com ara l’Enric Majó, en Sergio Caballero, la Ivana Miño, na Mercè Pons o en Santi Ricart, amb Francesc Cerro com a director artístic, és que parlem de CULTURA.

Quan ens trobem envoltats per uns centenars de persones ( cinc per als més pessimistes, nou, per als optimistes) que s’organitzen sense escarafalls i segueixen les indicacions que uns quants col·laboradors els donen, de manera animosa i voluntària, sense retrets de cap mena ni per la calor, ni per la incomoditat de les cadires, ni per la precarietat dels mitjans; i quan, a més, segueixen silenciosament, fins i tot amb recolliment, els itineraris que els van portant d’un espai a un altre, fins a cinc vegades, sens dubte ens trobem davant d’una demostració de RESPECTE.

I si en els interins entre una actuació i una altra escotem els aplaudiments entusiastes d’aquests espectadors itinerants i reüllem les seves cares que s’il·luminen mentre comenten actuacions i textos i veiem com tornen a aplaudir un cop acabat el muntatge, davant d’actors i director, sens dubte allò que copsem és GAUDI.

Reblar tot això amb un paisatge especial, màgic, feréstec però tranquil, conegut i desconegut alhora, que acull i agombola tant l’espectacle com els espectadors i els actors i les actrius; i en fer-se de nit, sota la celístia cosida d’estels omplir l’aire dels sons íntims, quasi minimalistes que sorgeixen d’un saxo, una guitarra i la veu serena d’en Fito Luri i embolcallar amb ells l’àpat d’agermanament d’aquelles i aquells que es resisteixen a acabar la vetllada i trencar la màgia, és sens dubte reconèixer-hi la NATURA.

De ben segur que ja heu descobert que no us parlo de conceptes intangibles, ni llunyans, ni desconeguts; A tots aquells i aquelles que vau coincidir el passat dissabte 6 d’agost a la Mussara, el text se us ha fet molt proper i em sembla que no us ha costat gaire entendre que allò a què he estat fent referència és al MUSSART d’enguany: el MUSSART de 2016.

Agraïda d’haver-hi col·laborat i haver-lo gaudit. Un plaer.

Fins l’any vinent.

Jacqueline Mestre Anguera. Regidora de Cultura

+ Publicar el meu comentari

Per a enviar comentaris es necessari estar registrat