Articles | Revista 3312/09/2008

Cròniques RENFE... i alguna cosa més

19 d'agost – Estació Renfe de Reus, amb destí a l'estació de França de Barcelona.

- 9.36 h: hora prevista de sortida del tren amb direcció a Barcelona, estació de França.

- 9.56 h: seguim a l'estació de Reus. Un cop passats uns 20 minuts de l'hora prevista, sentim per megafonia un avís amb la següent informació: “Se encuentra estacionado un autobús en dirección a Tarragona”. Les persones que som a l'andana ens fem aquella mirada interrogant-nos els uns als altres “Aquest autobús és per a nosaltres?” Al cap d'uns moments, i de forma esglaonada, pugem a l'autobús fins arribar a Tarragona.

- Estació Renfe de Tarragona. Un cop a l'andana, i amb uns 30 minuts de retard, arriba un tren procedent de Tortosa, ple de gent, ens col·loquem com podem, tots drets!, i fins a Barcelona.

- Estació de Gràcia de Barcelona: un revisor ens avisa que per circumstàncies diverses el tren no pot arribar a l'estació de França i que hem de baixar. Anem a buscar el metro.

- 13 h: hora d'arribada al nostre destí, l'estació de França.

20 d'agost – Estació Renfe de Reus, amb destí a l'estació de Gràcia de Barcelona (segon intent)

- 11.10 h: hora de sortida del tren.

- 11.25 h: parada a l'estació de Tarragona. El tren es desplaça uns metres més endavant i es para. Al cap d'uns 15 minuts, comencem a respirar tranquils, el tren es comença a moure, però no!, amb sorpresa per a tothom el tren va marxa enrere.

- 11.40 h: tornem a l'estació de Tarragona. Cap informació. Uns passatgers comencen a baixar a l'andana. En un moment donat, les porten es tanquen, la meitat ens quedem dalt i la resta baix. Al cap d'una estona arriba un revisor que ens obre les portes. Baixem tots.

- Passats uns minuts, arriba un tren procedent de Tortosa, ple de gent i sense aire condicionat. Pugem com podem i sobrevivim fins arribar a Barcelona (estic segura que vaig estar ben a prop d'una lipotímia). Els comentaris, diversos: “Això ni als països subdesenvolupats”, “Semblen els trens de l'holocaust”...

- Arribem a l'estació de Gràcia, i decidim anar a posar una queixa, com a mínim que en quedi constància. Ens atén un senyor que porta el cartell de director comercial, i després de comunicar-li de forma correcta el que teníem intenció de fer, ens argumenta que “un bitllet no donava dret a seure, que si algú en aquest país volia seure, havia d'agafar un taxi, un bitllet de l'AVE o del Talgo”. També que la Renfe no era una empresa pública, i no tenia cap obligació de donar segons quins serveis. A partir d'aquí, només li podem transmetre, encara més, la nostra perplexitat i estupefacció. Després d'aquesta interessant informació, ens dóna un imprès amb el qual, a l'arribar a l'estació de Reus, en el viatge de tornada, ens farien el reintegrament del 25% de l'import del bitllet amb motiu del retràs del tren.

- Estació de Renfe de Reus. El empleats d'ADIF, quasi tots tan amables com els que hem trobat a Barcelona, ens abonen els diners corresponents.

En el transcurs d'aquests viatges, també es van fer evidents les normes actuals d'educació i civisme de la nostra societat: el més ràpid i àgil serà el que podrà seure... les persones grans, les dones embarassades, les que tenen problemes de mobilitat... les que ens van ensenyar de petits que tenien preferència... Això ja no es porta. A més, cal tenir en compte l'alçada de l'esglaó dels trens i la distància a l'andana, us hi heu fixat?

Ah sí, quasi que me n'oblidava:

12 agost - Estació AVE Madrid-Chamartín, direcció estació Tarragona Camp.

- 21.30: hora prevista i efectiva de sortida del tren.

- 00.14: hora prevista i efectiva d'arribada del tren.

Montse Ferré

+ Publicar el meu comentari

Per a enviar comentaris es necessari estar registrat

Cercar

Publicitat

Comentaris recents

24/10/2013 Pitxi

23/01/2024Història, Masos, Portada

Cròniques RENFE... i alguna cosa més

Nou usuari

Usuari registrat