Opinió - Espiritualitat | Revista 87

Cristianisme i Cultura

Començo amb una constatació que alhora té un to d’estranyesa i de lamentació. Els alumnes de les escoles dels pobles, que ara conec de prop, no visiten mai la seva església parroquial ni saben res de l’entitat més antiga, i segurament fundant del poble, que és la parròquia. L’església, tot i ser el seu monument més important i més emblemàtic, és ignorat pels mestres i pels alumnes. Per què serà? Puc més o menys sospitar una explicació, però no continuaré per aquest camí per por de ser polèmic o d’errar.

Imaginem, per un instant, que desapareguessin les esglésies dels nostres pobles. La seva imatge seria ben diversa i, a més, desapareixeria, una gran part de la història de cada població. L’església i l’abadia annexa han tingut, i tenen, un lloc destacat, entre les edificacions públiques i privades, d’entitats i serveis. Possiblement, sigui la més antiga i la que sempre ha estat oberta i fent el servei propi a tothom. Convé saber-ho.

I quina fila farien les nostres muntanyes i valls si desapareguessin ermites i santuaris, monestirs i capelles. (És lloable que ara es vulgui rehabilitar l’església de la Mussara, que és pràcticament l’únic que queda de l’antic poble).

Fem-nos, a més, la imaginació que desapareguessin dels museus, les obres d’art, escultures, pintures, gravats... de temàtica religiosa. Només cal pensar, per un moment, en les obres sublims de Michelangelo Buonarroti o El Greco! O que algú eliminés de les biblioteques els llibres de la mateixa temàtica. El primer llibre imprès va ser la Bíblia en la traducció a l’alemany de Lutero, i continua essent el llibre amb més edicions i amb més traduccions a totes les llengües.
Alguns d’aquests llocs, tan valuosos, quedarien quasi buits i es perdria un immens patrimoni cultural. Encara podem afegir: les persones, adults, joves i infants, quan visiten aquests temples de l’art, aquí i arreu del món, potser sí que estan preparats (suposem-ho) per a valorar l’estil artístic, però comprenen el tema religiós representat? L’artista el va plasmar amb una determinada intenció!

Si ens referim per un moment al patrimoni musical i actual, en una part molt important, està inspirat en temes de la Bíblia i de l’Evangeli. Si no es té coneixement cultural d’aquests fets, se’ns escapa una part de la intenció del compositor que s’hi refereix. Només cal conèixer el catàleg d’obres del gran i sublim Johann Sebastian Bach, per a comprovar-ho.

Des de sempre sóc partidari que tots els alumnes de totes les escoles, públiques i concertades, cursin classe de cultura religiosa. Aquesta assignatura hauria de tenir un lloc destacat en el programa d’estudis, perquè ajuda a comprendre i interpretar moltes coses del passat i del present. No només pel que fa al bagatge cultural, sinó també al sentit. No cal dir que aquí, al nostre país, la part principal s’hauria de dedicar a l’Església Catòlica per la seva petjada important en la nostra història, la vida, la cultura i l’art. La visió del professor hauria de ser objectiva i crítica, respectuosa i situada a cada etapa de la llarga i complexa història. També les altres religions s’haurien d’exposar amb els mateixos criteris, sobretot les que afectessin alumnes de la mateixa escola i població: cristianisme evangèlic i ortodox, islam, judaisme i algunes religions orientals.

Darrerament, un article començava amb aquesta pregunta. “Què perd el cristianisme si menysté la cultura moderna? Queda arraconat i sense futur. Esdevé incomprensible i buit de significat a la gent d’avui, socialment, irrellevant referència nostàlgica per a minories. (...) Convé capgirar la pregunta i indagar què perd la cultura moderna si menysté el cristianisme”.

Aquest menysteniment comprèn moltes dimensions de la vida. Una d’elles és la cultural i artística.




Josep Bofarull Veciana



+ Publicar el meu comentari