Premsa on line11/12/2008

Article de Xavier Joanpere

El diari Reus Digital publica un nou i interessant article del vilaplanenc Xavier Joanpere, membre fundador del Comitè de Solidaritat amb Amèrica Llatina:

”Descobriment i no encobriment”

“L'arribada dels europeus a Amèrica va significar el trencament de les cultures aborígens, dels seus sistemes de cultiu,les seves tradicions, la seva medicina, el concepte que ells tenien de la religió, del sexe, de la comunitat i el respecte que en algunes zones tenien per la terra i els animals.

Tot això va ser substituït per un esclavatge que va costar l'extermini de 75 milions de nadius. Alguns d'ells van preferir la mort abans d'agenollar-se davant les barbes rosses dels bàrbars europeus. Noms com Hernán Cortés, Pedro Valdivia, Francisco Pizarro, Cabeza de Vaca, els germans Pinzones o el propi Cristòfol Colom varen dirigir les matances i els saquejos sistemàtics amb la complicitat de la jerarquia de l'església catòlica.

De la seva cultura s'en va dir folklore; de la seva religió, bruixeria, i el nom d'indi va passar a ser un insult que encara avui es mante en sectors de la burgesia llatinoamericana.

Allò que Europa va anomenar descobriment en el fons va ser un encobriment i les descolonitzacions no van ser res més que continuar l'esclavatge en mans de l'oligarquia criolla, que amb el temps s'havia fet amb els poders locals.

Lluitadors com Tupac Amaru, Tupac Catari o d'altres van tenir la mateixa sort que Joan de Serrallonga o el General Moragues, esquarterats en públic per escarment dels seus seguidors.

Espanyols, portuguesos, anglesos, francesos i holandesos en menor mesura es van repartir les riques terres d’Abya Yala, nom amb el qual els natius havien batejat allò que avui coneixem com a Amèrica.

Fins a finals del segle XIX no es va aconseguir la independència d'aquests nous estats que avui configuren la geografia americana. Però la independència dels criolls no va significar cap millora per les nacions índies explotades, marginades i esclavitzades dins dels seus dividits territoris. Alguns noms, com el del general Custer als EE UU, segueixen provocant pànic entre les minories índies d'aquell continent.

Passats els anys, però, la colonització segueix i la bota militar ha estat present en més de cent intervencions que els EE UU han propiciat per tal de preservar els seus interessos al continent, que també va veure néixer personatges com Bartolomé de las Casas, Simón Bolívar, José Martí, Augusto César Sandino, Óscar Romero, Camilo Torres i tants d'altres que van barrejar la seva sang amb la dels anònims indis que segles enrere havien lluitat per la seva llibertat.

En el segle passat la colonització i sucursalització feta des d'Europa ha perpetuat l'expoli de les capes mes afeblides de la població indoamericana i això ha portat a la tala anual d'un milió d'hectàrees de bosc a l'Amazònia. La busca indiscriminada d'or a les muntanyes de Guatemala, la pretesa expulsió dels indis araucans al sud de Xile propiciada per Endesa i les seves filials a Espanya, el cop d'estat a Guatemala a mitjans del segle passat per interessos de la Unitet Fruit Company, el cop a Xile organitzat per Henry Kissinger i la ITT amb Pinochet com a botxí. El bloqueig a Cuba,la guerra de la contra a Nicaragua, les matances a Xiapes, les pressions contra Evo Morales, Chávez, Correa o el mateix Lula da Silva indiquen que la descolonització encara no s'ha portat a terme i que la solidaritat internacional ha de continuar denunciant sense llenguatges autocensuradors el que esta succeint al continent americà.

Actualment, hi ha moltes veus al propi cor dels EE UU que sacsegen la consciència dels seus conciutadans,així com també hi ha cada vegada més pobles que es treuen el morrió imposat per segles d'opressió. Processos com el bolivarià, l'elecció de Correa, Morales i d'altres fan creure en un autèntic gir de la realitat indoamericana.

Si des de Catalunya volem ajudar aquests pobles sempre trobarem una causa, si no volem fer-ho sempre crearem una excusa. Com deia Joan Alsina, català assassinat a Xile: el futur d'un món millor només s'esdevindrà en la mesura que hi estem ficats.”

Raquel Virgili

Reus Digital, 11-12-2008

+ Publicar el meu comentari

Per a enviar comentaris es necessari estar registrat

Cercar

Publicitat

Comentaris recents

24/10/2013 Pitxi

23/01/2024Història, Masos, Portada

Article de Xavier Joanpere

Nou usuari

Usuari registrat