Premsa on line30/01/2003

Article de Jaume Mariné: «Desaparèixer»

Jaume Mariné, col·laborador de Lo Pedrís des del seu inici, ha publicat el seu últim escrit a l'espai que té assignat al Diari de Tarragona:

«LA SERPENT D’HIVERN. Jaume Mariné»

«Desaparèixer»

«La mateixa fonètica ja sembla evocar-nos el caminar d'aquell que no fa soroll. Com si caminés descalç o sobre una catifa pelfada. Sense fer cap mena de fressa. Com si hagués entrat al regne no ser... Morir encara guarda, si més no per al creient, l'esperança d'un més enllà. Desaparèixer, en canvi, adquireix una radicalitat ferotge envers l'estadi del no-res. Per això sovint les defuncions -potser gairebé sempre les produïdes per assassinats, execucions, homicidis, totes aquelles que ocorren per voluntat aliena- adquireixen un grau de més intensitat en la desesperació.

Tinc un amic -un gran amic- que va perdre el seu pare durant els primers moments de la guerra civil. Sap que va ser perseguit i suposa que va ser assassinat. Però encara no ho sap del cert i ara, al cap de tants anys, no pot comentar el desgraciat esdeveniment sense lamentar-se, junt amb la mort -hom diria si fos possible tant o més que la mateixa mort-, el fet de la desaparició. I és que sembla, tal com dèiem al principi, que el fet de no haver pogut trobar les seves restes mortals el relegui a un estat difuminat, si més no, entre el ser i el no ser.

Hom diria que els humans, en el trist deambular quotidià, anem «perfeccionant» el nostre poder destructiu. Ara ja no tan sols som capaços de llevar la vida al proïsme: ho som també de fer-lo desaparèixer.

Els desgraciats casos més recents ens han fet recordar el nombre cada vegada més considerable de desapareguts. I això fa esgarrifar. El pare del meu amic, que no deu ser l'únic, les fosses recentment descobertes a Lleó, i les que encara puguin quedar ocultes, els monstruosos crims perpetrats en nom de la salvació de tantes pàtries a l'Amèrica del Sud i les desaparicions gairebé des de les portes de la mateixa llar presenten un panorama ben ombriu. Ja no es tracta tan sols de perdre la vida, que hauria de ser el gran tresor dels humans. Es tracta de desaparèixer de la nostra família sense que ningú sàpiga on som. Algú hauria de posar remei a tanta desgràcia, per damunt dels interessos polítics o econòmics.»

Raquel Virgili

Diari de Tarragona 29-1-2003

+ Publicar el meu comentari

Per a enviar comentaris es necessari estar registrat

Cercar

Publicitat

Comentaris recents

24/10/2013 Pitxi

23/01/2024Història, Masos, Portada

Article de Jaume Mariné: «Desaparèixer»

Nou usuari

Usuari registrat