Ara fa un segle (I)

Imagineu-vos el matí d'un 28 de juny d'ara fa un segle. Un xofer s'ha extraviat pels carrers de la ciutat i intenta maniobrar marxa endarrere. En el seient posterior dos passatgers resten neguitosos. Saben que molts ulls es fixen en ells i la majoria no ho fan de manera gaire amable. Fa ben poc ja han patit un atac.

Ella, embarassada, potser es toca la panxa. Ell sap que la seva dona no hi hauria de ser però no s'ha pogut negar a que l'acompanyés en aquell viatge com a regal d'aniversari. Han passat molt junts des de que es van conèixer en un ball ja feia un quart de segle. Massa humiliacions i maldecaps fins que la seva família va acceptar-la i es van casar. Com tantes coses a la seva vida, fou tant un tema d'Estat i un afer internacional.

Diverses morts a la família l'havien col·locat com a hereu de l'imperi Austro-hongarès, un estat moribund que intentava guarir. Els seus fills no serien mai emperadors. Era el preu que havia pagat pel seu matrimoni a banda del fet que la seva dona no l'acompanyés en els principals actes socials. Com podia negar-li aquell petit viatge? De fet, ell tampoc mai seria emperador.

Cada home té les seves pròpies tribulacions. Ben a prop del cotxe, aquell jove idealista no es podia creure tenir a l'Arxiduc a tret. Feia ben poc maleïa la seva sort. La seva organització havia fallat amb una bomba. Ara ell no malbarataria la nova oportunitat amb la pistola que portava a la butxaca. Dos trets acabaven amb la vida de l'Arxiduc i la seva dona. Dues morts a les que seguirien un mínim de deu milions més, incomptables ferits i la destrucció de 4 imperis. Al cap d'un mes començava la Primera Guerra Mundial.

Foren 4 anys, de 1914 a 1918, on els països europeus es dessagnaren, esprement al màxim les seves possibilitats humanes i econòmiques. Aquest conflicte anomenat la Gran Guerra -de forma il·lusa es pensava que no n'hi hauria cap de major- no ha estat tan extensament tractat en el cinema com la Segona Guerra Mundial. Però tenim bons exemples per entendre la guerra i algunes joies del cinema.

Després d'una mobilització en la majoria de casos eufòrica i voluntària, les primeres batalles estan a punt de doblegar els francesos el setembre de 1914 però finalment el front s'estabilitza després de l'anomenat Miracle del Marne. Vet aquí la nostra primera parada. Le héros de la Marne (1938) drama familiar amb rerefons històric.

Comencen a cavar-se trinxeres per passar el dur hivern de 1914, potser la imatge més característica d'aquesta guerra. Una línia en tot el front occidental que anava des de la frontera suïssa fins al canal de la Mànega, una immensa obra que era molt més que un forat a terra. Un matí gèlid, malgrat la propaganda, malgrat l'odi acumulat passa l'impensable. De sobte els homes que es mataven surten a la terra de ningú per felicitar-se el Nadal, intercanviar-se regals i sí, fins i tot jugar un partit de futbol. Aquest fet real es retrata al film Joyeux Noël (2005).

Malauradament aquesta camaraderia i bona voluntat aviat desapareix i la matança continua. Resulta difícil de transmetre què devien sentir aquells homes a punt de llançar-se a la terra de ningú després de sentir un xiulet només per trobar-se amb les bales de les metralladores, a vegades només per servir als somnis megalòmans dels seus caps. Parths of Glory (1957) de Kubrick és una obra mestra del cinema bèl·lic que ens porta la cruesa de la batalla però encara més els jocs de saló que decideixen la vida de milers d'homes i com aquests, després de patir allò que no està escrit, es rebel·len. D'entre els molts sentiments que nota l'espectador, potser la indignació per l'absurditat de tot plegat és el més potent.

Òbviament la guerra no va acabar així, amb la rebel·lió de les tropes. Les autoritats aconseguiren posar ordre i així el joc macabre va poder continuar. Però millor deixem-ho pel següent número...