Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
Què passa - Notícies | Revista 57

A la porta de casa

La venda ambulant resisteix en pobles sense gairebé botigues gràcies a la gent gran. L’arribada dels marxants es converteix a l’estiu en una atracció per als forasters. Els marxants lluiten per sobreviure.


SACRIFICI PER SUBSISTIR. Molts venedors ambulants recorren una infinitat de municipis cada mes.

DE LA FAMÍLIA. Tracte i confiança cotitzen a l’alça en un mercat cada cop més deshumanitzat.


ESTEVE GIRALT
Vilaplana/L’Aleixar



Vuit veïns –set dones i un home, el Josep– s’esperen asseguts als baixos de l’ajuntament de Vilaplana (Baix Camp), davant de l’església. Es reparteixen el torn seguint el rigorós ordre d’arribada mentre fan una mica de tertúlia. “Els joves no vénen, se’n van a comprar fora”, sentencia una de les clientes més assídues. Si és dijous, avui ve el peixater. Un pregó acostuma a recordar el dia abans la visita del venedor ambulant de torn. A Vilaplana, amb mig miler de veïns, ja no hi ha cap peixateria. Només hi ha una botiga de queviures, una xarcuteria, una farmàcia i una perruqueria, encara que anys enrere el poble tenia la seva pròpia xarxa comercial, inclosa una petita botiga d’electrodomèstics, dues merceries i tres fleques.

Puntual, a les nou del matí, irromp pel carrer Major amb la seva petita furgoneta frigorífica en Daniel Batlle. “Jo no sóc peixater, sóc traginer de peix”, avança. En pocs minuts munta la parada i comença a despatxar, tractant cada compradora amb afecte. “Per a ell totes som les seves princeses”, diu una de les clientes. “Feia temps que no la veia, senyora Emília, que no ha estat bona?” pregunta. Aquest peixater tan aviat ven mig quilo de sardines com dóna el condol o pregunta per l’última operació de maluc. “Em sap molt de greu”, diu, després de saber que el marit de la clienta va traspassar la setmana passada. Aquí tot flueix, sense pausa però sense cap pressa. Les vendes no passen per un bon moment, com per a la majoria de marxants dedicats als petits pobles, a mans ara gairebé en exclusiva de la gent gran, amb més dificultats per desplaçar- se a grans localitats i centres comercials i amb més costum de comprar a prop de casa.

Per aconseguir subsistir, molts venedors ambulants han de recórrer cada mes una infinitat de municipis. Francisco Cortés, de Reus (Baix Camp), passeja la seva botiga itinerant de sabatilles, mitjons i algun altre complement tèxtil per 35 pobles diferents de les comarques de Tarragona; a la majoria hi passa cada dues o tres setmanes. “No et pots fer massa pesat”, adverteix. En municipis com Sarral (Conca de Barberà), amb 1.600 habitants, o la Riba (Alt Camp), amb poc més de mig miler, la venda es fa gairebé amb noms i cognoms. “En els últims sis anys les vendes han caigut un 50%. Abans m’hi guanyava la vida, ara canviaria això per una feina amb un sou fix de mil euros”, lamenta després de 22 anys d’experiència nòmada. Sobreviure no és fàcil.

Entre els venedors hi ha molta vocació i ofici. També força obstinació. Esperant que passi la pluja, Lucy Rioné espera la clientela dins de la seva furgoneta, aparcada davant l’escola de Vilaplana, on planta cada dijous de l’any la seva parada de fruita i verdura. “No els puc fallar”, explica. El pregoner va anunciar un dia abans la seva arribada perquè els veïns poguessin preveure la compra. La fórmula del màrqueting directe funciona malgrat que durant els mesos d’estiu molts dels clients, amb horta pròpia, redueixen les compres de verdura. “Els petits venedors com nosaltres no tenim cap suport”, lamenta Batlle, queixós davant la proliferació de grans supermercats. “Abans la gent comprava un quilo de pebrots, ara em demanen un pebrot”, comenta la Lucy, que visita mitja dotzena de municipis cada setmana, de les Borges del Camp (Baix Camp) a Bonavista, en un dels barris de Tarragona, famós per tenir un dels mercats de venedors ambulants més gran d’Europa. El que no va a la baixa és la calidesa del tracte humà i la confiança. “Sóc més psicòloga que venedora, hi ha clients que m’expliquen la seva vida”, assegura la Lucy. Un dels veïns, el Mingo, li porta el seu cafè amb llet. “No canvio la venda de poble en poble per tenir una parada pròpia”, diu la Lucy, establerta, quan no està de ruta, a Torreforta (Tarragona). Només descansa un dia a la setmana. Sis dies, sis pobles diferents. La Dolores, una de les clientes més fidels, arriba quan la verdulera encara no ha tingut temps d’acabar de muntar la parada. “Torno d’aquí a un estona, que no tens posada la balança”, s’acomiada. Una de les clientes mossega mitja taronja abans de comprar una varietat molt tardana. “No té gust de res”, es lamenta, sincera, i compra unes quantes cebes.

La majoria dels marxants ho són perquè ja ho eren els seus pares o fins i tot els avis. És el cas de Cortés, nascut a Jaén. “Els meus avis ja es dedicaven a això”, recorda. Després de vendre durant anys bruses i faldilles, a Castelló, la seva especialitat són ara les sabatilles d’estar per casa, de cotó i de niló, i l’interior de Tarragona. No és fàcil trobar tanta varietat de gènere. “Intento que gairebé tot sigui producte nacional”, explica, indignat davant l’allau de sabates d’importació a preus rebentats. “Els xinesos porten de tot, des d’una agulla de cosir fins a un pantalons texans”, critica. “I tot plegat va començar amb les botigues de tot a cent”, recorda.

En molts dels municipis un dels últims comerços a tancar ha estat el forn de pa. La figura del forner ambulant garanteix en petits pobles del Baix Camp i del Priorat la possibilitat de comprar pa acabat de sortir del forn sense la necessitat de moure’s o bé congelar- lo. La fidelitat, compartida, manté vius uns negocis que la modernitat amenaça de jubilar per força.

Si acaben per desaparèixer, amb ells es perdrà una manera tradicional de venda tranquil·la gairebé a domicili que es converteix en atractiu en molts d’aquests pobles, especialment amb l’arribada de l’estiu i de forasters i turistes. “A l’estiu venc més perquè hi ha més nens a les cases”, explica Batlle mentre despatxa mig quilo de sardines i musclos. “Els meus pares ja ho feien; aguantaré fins a la jubilació, però no hi ha relleu. És una llàstima que es perdi aquesta venda personalitzada, quan arribo a cada poble els clients ja m’esperen”, afegeix qui reparteix peix fins a la comarca veïna del Priorat: la seva destinació més llunyana, Cornudella de Montsant.com fa ell, una vintena de peixaters ambulants recorre tota la zona. “Abans no hi havia tanta competència, ara està tot rebentat. La venda ambulant resistirà, però està agonitzant. No li veig gaire futur”, adverteix el Francisco, poc abans de despatxar un parell de còmodes sabatilles de niló.

Un negoci legal i regulat

Als municipis on està regulada la venda ambulant es gestiona habitualment mitjançant el pagament d’una taxa. Als pobles petits, l’Ajuntament autoritza l’establiment d’una o més parades normalment a les places o els punts especialment freqüentats. Francisco Cortés explica que ha canviat les ciutats i els municipis més grans pels pobles petits perquè amb la caiguda de les vendes no podia rendibilitzar el cost de posar la parada en mercats més grans. En municipis amb un miler de veïns, o fins i tot menys, el tribut municipal per fer la venda ambulant de manera legal i regulada és molt més assequible. Cada matí que Cortés desplega la seva parada de sabatilles paga de tres a deu euros, en funció de l’Ajuntament i de la mida del municipi. A mercats com el de Bonavista, que és entre els mercats ambulants més grans d’Europa (més d’un miler de parades) va arribar a haver de desembutxacar de 400 a 600 euros per cada tres mesos de vendes. “Has de vendre molt perquè puguis recuperar aquesta inversió i et puguis guanyar la vida”, explica Cortés. La venda ambulant ha arribat fins i tot al Parlament de Catalunya, que fa dos anys va constituir una mesa específica de treball per debatre sobre la regulació i el futur de la venda ambulant amb totes les parts implicades: els ajuntaments, les organitzacions de comerciants i les tres associacions de marxants que hi ha a Catalunya. Es tracta, a més, d’un sector amb una important presència del col•lectiu gitano.


 


Esteve Giralt




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
Història, Masos, Portada

CAL PIANO

SITUACIÓ Casa aïllada. Toca al camí de les Tosques i és molt...
Història, Masos, Portada

CAL PERE RAFAEL

ALTRES NOMS La casa també era coneguda com a Ca la Roja. SITUACIÓ...
Passatemps, Portada

Passatemps 94: Pa i drogues

PA I DROGUES El mes passat Vilaplana es va despertar un dia trasbalsada per una...
Recerca, Cuina, Portada

Corona de Nadal

És tradició per Nadal en moltes cases preparar una corona de Nadal. Aquesta vegada...
Entitats, Escola, Portada

HALLOWEEN COMPETITION

Com cada any, els alumnes de l'escola Cingle Roig van celebrar la nostra entranyable...
La nostra gent, Notícies, Portada

LES NOTÍCIES DE MUSSAGATS

Sembla ahir, però el 23 d’octubre va fer tres anys de la nostra primera...
Què passa, Activitats, Notícies, Portada

Jornada de Neteja de l'Entorn de la Mussara

Podem observar diferents elements que indiquen que la consciència de la importància...
Què passa, Notícies, Portada

ACTIVITATS D'IGUALTAT, a Vilaplana

Hem pogut materialitzar un parell d'activitats que teníem pendents de feia temps:...
Què passa, Notícies, Portada

PULS'METRE

PUJA Pugen els enllaços matrimonials. Acabem aquest 2023 com un dels anys on...
Entitats, Jubilats, Portada

Dinar de l'Associació dels Jubilats de Vilaplana

L'Associació de Jubilats i Pensionistes de Vilaplana, el diumenge 26 de novembre, vam...
La nostra gent, Homenatges, Portada

DIA DE LA GENT MÉS GRAN

Homenatge a les àvies i als avis de més de 80 anys Enguany, la Festa de la...
Què passa, Notícies, Portada

Dia Internacional per a l€Eliminació de la Violència vers les Dones

Avui, 25 de novembre, Dia internacional per a l’eliminació de la violència...
Què passa, Activitats, Portada

Vilaplana Festa Major 2023 en imatges (4)

Què passa, Activitats, Portada

Vilaplana Festa Major 2023 en imatges (3)

Què passa, Activitats, Portada

Vilaplana Festa Major 2023 en imatges (2)

Què passa, Activitats, Portada

Vilaplana Festa Major 2023 en imatges (1)

La nostra gent, Efemèrides, Portada

EL PREGÓ DE LA FESTA MAJOR 2023: Genís Torres Aymamí

Genís Torres Aymamí 6 d'octubre de 2023 Bona nit a tothom,...
La nostra gent, Efemèrides, Portada

DEFUNCIONS 2023

2022 Jordi Mariné Anguera 90 anys           ...
La nostra gent, Efemèrides, Portada

CASAMENTS 2023

Meritxell Miracle Gibert & Maurici Montané Gil         ...
La nostra gent, Efemèrides, Portada

NAIXEMENTS 2023

Jordi Olivan Torralba                   ...
Què passa, Recerca, Música, Medicina, Portada

Els beneficis de la Música durant l'envelliment

La música és una excel·lent medicina per a l'ànima,...
Opinió, Articles, Portada

L'actualitat del macrosistema econòmic i les seves conseqüències en el petit comerç

La situació de la COVID-19 va permetre albirar una crisi emergent d'un sistema que ha...
Recerca, De cinema, Portada

VA DE CINE: Seminci i Rec 23

La contadora de películas , de la directora danesa Lone Scherfig i guió...
La nostra gent, Records, Portada

ALBERT €DAMO€, et recordem amb estima

Fa poc més de mig any ens deixava l'Albert Ferré Huguet, conegut com...
Literatura, Lingüística, Portada

La mort secreta de les paraules

Es veu que, anys enrere, una dona del poble era coneguda com la fea (fèia) . Deixant de...
Què passa, Recerca, Esports, Natura, Portada

Trescant entre la Riba i Vilaverd

Tot i que a prop de Vilaplana no ens falta calcària ni passos interessants, aquest cop us...
Recerca, Casos i coses, Portada

A veure si saps on és?

A Lo Pedrís núm. 93, va sortir el pany d'una porta de les Darreres. Era el...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

Entrevistem a Daniel Giraldo i Andrea Klinkert, pastors

Hem quedat amb el Dani Giraldo i l’Andrea Klinkert per tal que ens expliquin com va ser...
Opinió, Editorial, Butlletins, Portada

Lo Pedris 94 (desembre 2023)

NO A LA GUERRA Escoltant la Cançó del soldade t (Manel, 10 milles per...
Passatemps

Passatemps 93: Minimots