Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
Literatura - Contes | Revista 67

L'aranya trencada


L’escenari on passen els fets té lloc en un àtic de luxe a New York. Concretament,  al número 77 de la Setena Avinguda de Manhattan, on resideix la família Hudson. La Sra. Hudson ha de fer reformes al pis a causa d’un escapament d’aigua que li ha podrit  algunes zones del parquet de caoba de la sala més noble i espaiosa de la casa. Aquesta té unes vistes precioses a Central Park. Aprofitant que ha de renovar l’entarimat del terra, ha decidit pintar l’àtic sencer. Les parets no estan mal conservades,  però l’estuc de gota està passat de moda i vol que, a més de restaurar la pintura, li allisin les parets. El sostre de la sala noble té motllures neoclàssiques. L’un i les altres estan pintades de blanc setinat, però el conjunt ja està una mica engroguit pel pas del temps. Al centre, hi penja un gran llum d’aranya de dos pisos de 7 braços, dels quals s’hi despengen centenars de llàgrimes de vidre que tentinegen i tornassolen les incomptables llums de les minúscules bombetes. És un llum antic i valuós que li van regalar els sogres quan es va casar. És la peça que més li agrada i que mai deixa de mostrar orgullosa quan la visiten els seus convidats.
 
Són les 6 del matí a la Gran Poma d’Or i la ciutat comença a despertar. La Sra. Hudson ha començat a obrir els ulls ja que les reformes la tenen il·lusionada però també neguitosa. Una amiga seva amb la que comparteix estones al gimnàs li va recomanar una empresa de pintura de Queens. Li va explicar que són força competents i no gaire cars. El pressupost el va trobar ajustat. A més, no fa gaires dies havia parlat amb el cap de l’empresa i li va semblar un home responsable. Li va explicar tots els detalls de com durien a terme la feina i de quins serien els colors més adients per ambientar el seu pis. Li va donar confiança. No calia fer-se amb el servei de cap decorador. Ella tenia prou criteri i no volia despeses supèrflues.  
 
La Sra. Hudson s’aixeca del llit sense despertar al seu marit, es posa sigil·losament les sabatilles de roba vellutada  i se’n va cap a la cuina a preparar-se un bon cafè. Vol estar ben desperta quan li arribin de bon matí els pintors que ha contractat.

Mentrestant a la mateixa hora del matí, als afores de Manhattan, concretament en un magatzem del barri de Queen’s, dos operaris i el cap de l’empresa TUNING AND DECORAITING PAINTERS estan carregant la furgoneta de l’empresa per anar per primera vegada a treballar al luxós districte, on els han encarregat una suculenta feina. El seu cap, en Paco Méndez, és un mexicà grassonet, una mica calb i ja entrat en anys. Porta 27 anys treballant en aquell barri, on després de molts anys de rosegar molts ossos,  finalment ha pogut prosperar. Ja feia temps que volia ampliar la seva clientela i aquesta serà una gran ocasió per canviar de lliga i poder jugar en una divisió superior. És geniüt i ambiciós. Des que va arribar tenia el somni americà de triomfar clavat al moll de l’os. Una de les claus, segons el seu projecte, era tenir al seu càrrec treballadors competents que li donessin bona publicitat, i és clar, substanciosos beneficis.  El seu encarregat, Desiderio Buendia, és un dominicà de pell fosc canyella que porta 7 anys a l’empresa. És un bon home, treballador, tranquil i molt curós en la seva feina. Mai li ha fallat.

A causa del gran volum de feina pel boom immobiliari, l’empresari Méndez no fa gaire que s’ha vist obligat a contractar a Lu Txing, un xinès de dinou anys mig il·legal, d’ulls amb forma de trau i de pell esgrogueïda. És  camallarg i una mica desmanegat i ja fa dies que vagarejava mig perdut pel barri. Quan el va entrevistar, no li va causar massa bona impressió perquè el veia massa atabalat i parlava un anglès macarrònic, amanit de vegades amb paraules estranyes que va pensar que devien provenir del xinès mandarí. Per adobar-ho,  parlava tan fluix que no l’acabava d’entendre prou bé.
- Parla més fort i més clar, xino dels kullons- va etzibar, en Méndez, cridant-li a la cara.
 
Però en Lu Txing tenia a favor seu que era prudent, educat  i molt voluntariós. I no li replicava mai, ni li deia el que realment pensava. En realitat, l’engegaria a la puta merda i li diria que es fotés els seus bruts diners pel forat del cul. Però el jove necessitava aquella feina com fos. Feia temps que la cercava i no tindria gaires més oportunitats en aquella mena de selva urbanita plena de llops cobdiciosos. Finalment, l’empresari li va fer un contracte escombraria i el va posar en plantilla. A en Lu Txing no li agradava el menyspreu amb que el tractava aquell panxut fastigós que tenia com a cap. Però no tenir mai ni un dòlar és molt cru.  I més en aquella ciutat on tot es mesurava pel valor dels diners.

Al cap de mitja hora, és a dir, les 6,30 a.m., ni més ni menys, la furgoneta ha quedat carregada amb tots els materials necessaris per realitzar la  feina estipulada i donar-li una bona queixalada a la Gran Poma d’Or.

A les 8 en punt del matí, la Sra. Hudson escolta el so conegut del timbre de la porta del seu luxós àtic. Mira pel intèrfon i veu que són els pintors. Prem el botó per obrir-los la porta de baix al carrer. Veu que porten un mono blanc amb un logotip ostentós i una mica friqui de l'empresa en el que es dibuixa un corró tenyit de groc amb les inicials T.D.P. . Després de descarregar mil i un estris de pintura al hall principal de l'edifici, els introdueixen a poc a poc i amb cura a l'ascensor lateral de servei. El porter de l' edifici, amb cert aire de superioritat els mira de reüll i amb cara de pocs amics, no sigui cas que li embrutin o li facin malbé alguna cosa en aquell hall impol·lut i majestuós que ell creu que governa. En Méndez, malgrat la gran experiència que atresora, no deixa d'estar una mica nerviós davant d’aquell escenari de luxe. Però en el fons pensa que és part del preu que ha de pagar. En Desiderio no mostra cap signe d’intranquil·litat. Té els nervis d’acer. Però el jovenet peó de pintor, en Lu Xing no para de picar amb els seus dits les portes d’acer brillant i de mossegar-se les ungles, mentre ascendeix dins de l’ascensor. El seu cap li diu de mala manera que pari de tamborinar aquells dits llargueruts i nerviosos sobre l’acer i que d’una puta vegada es posi tranquil. L’està neguitejant. Per fi, arriben a la setena planta on hi ha l’àtic que han de pintar.  La porta ja està entreoberta. En Méndez demana  permís de forma educada per a poder entrar a la Sra. Hudson. Finalment, entren i es disposen a realitzar els treballs.

La Sra. Hudson, al cap d’una estona d’arribar els pintors, marxa cap al gimnàs i deixa que l’empresa faci la feina. No és que confiés plenament en ells, però no volia moure cap dit ni facilitar-los cap tasca. Per això ja haurà de pagar els emoluments de pintura que li han pressupostat. Mentrestant, en Méndez no para de donar ordres ben específiques als seus empleats. No para de renegar ja que la feina, malgrat la llarga experiència, li ve una mica gran. Està sobreexcitat.  

- Sobretot Txing, - li diu en Méndez- tingues molt de compte amb el llum d’aranya del saló. Val un dineral i no tinc clar que la meva assegurança em pagui els desperfectes. Si trenques res, ho pagaràs tu. Ho entès?

- Sí, sí... No pateixi, Sr. Méndez - li  respon fluixet i amb prudència en Lu Txing.

En Desiderio, coneixia bé al seu cap i pensa que ja li passaran aquells rampells de mala bava amb que tracta als seus subordinats. D’amagat, li explica al jove peó que el seu cap és com el sidral que puja molt però que després de la forta bromerada li marxarà l’escuma.

Tanmateix, aquelles amenaces encara fiquen més nerviós al jove peó i una suor freda i persistent li comença a fer tremolar les mans i aquelles llarguerudes i poc fibrades cames que estan enfilades dalt de l’escala, intentant tapar el gran llum d’aranya per no embrutar-lo amb la pols que farà polint l’estuc de les parets. De sobte, nota una forta fiblada d’una aranya més petita, menys ostentosa però més real i virulenta que es sent ofesa que la toquin mentre dormitava tranquil·la dins la seva finíssima tela en la que s’entortolligava a l’interior del llum. I amb el dolor de la fiblada que experimenta en Lu Txing, succeeix l’inevitable. Un fort estrèpit fa tremolar la sala i l’àtic sencer i el gran llum d’aranya s’esmicola en milions de bocins de cristall.

I amb la gran trencadissa, les males notícies per l’empresari i pel seu desvalgut  treballador xinès es va anar succeint en inexorable i desafortunada cascada.  Llavors en Méndez va deixar de creure en aquell lema que havia llegit per primer cop, quan era un jove emigrant i començava a estudiar anglès a la ciutat dels gratacels, que diu:

 "The grass is greener in the other side of de fence" .1

Nota a peu: 1 L'herba sempre es veu més verda des de l'altre costat de la tanca 



Josep M Garcia Abelló, novembre de 2106 

Pitxi




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
Història, Masos, Portada

CAL PIANO

SITUACIÓ Casa aïllada. Toca al camí de les Tosques i és molt...
Història, Masos, Portada

CAL PERE RAFAEL

ALTRES NOMS La casa també era coneguda com a Ca la Roja. SITUACIÓ...
Passatemps, Portada

Passatemps 94: Pa i drogues

PA I DROGUES El mes passat Vilaplana es va despertar un dia trasbalsada per una...
Recerca, Cuina, Portada

Corona de Nadal

És tradició per Nadal en moltes cases preparar una corona de Nadal. Aquesta vegada...
Entitats, Escola, Portada

HALLOWEEN COMPETITION

Com cada any, els alumnes de l'escola Cingle Roig van celebrar la nostra entranyable...
La nostra gent, Notícies, Portada

LES NOTÍCIES DE MUSSAGATS

Sembla ahir, però el 23 d’octubre va fer tres anys de la nostra primera...
Què passa, Activitats, Notícies, Portada

Jornada de Neteja de l'Entorn de la Mussara

Podem observar diferents elements que indiquen que la consciència de la importància...
Què passa, Notícies, Portada

ACTIVITATS D'IGUALTAT, a Vilaplana

Hem pogut materialitzar un parell d'activitats que teníem pendents de feia temps:...
Què passa, Notícies, Portada

PULS'METRE

PUJA Pugen els enllaços matrimonials. Acabem aquest 2023 com un dels anys on...
Entitats, Jubilats, Portada

Dinar de l'Associació dels Jubilats de Vilaplana

L'Associació de Jubilats i Pensionistes de Vilaplana, el diumenge 26 de novembre, vam...
La nostra gent, Homenatges, Portada

DIA DE LA GENT MÉS GRAN

Homenatge a les àvies i als avis de més de 80 anys Enguany, la Festa de la...
Què passa, Notícies, Portada

Dia Internacional per a l€Eliminació de la Violència vers les Dones

Avui, 25 de novembre, Dia internacional per a l’eliminació de la violència...
Què passa, Activitats, Portada

Vilaplana Festa Major 2023 en imatges (4)

Què passa, Activitats, Portada

Vilaplana Festa Major 2023 en imatges (3)

Què passa, Activitats, Portada

Vilaplana Festa Major 2023 en imatges (2)

Què passa, Activitats, Portada

Vilaplana Festa Major 2023 en imatges (1)

La nostra gent, Efemèrides, Portada

EL PREGÓ DE LA FESTA MAJOR 2023: Genís Torres Aymamí

Genís Torres Aymamí 6 d'octubre de 2023 Bona nit a tothom,...
La nostra gent, Efemèrides, Portada

DEFUNCIONS 2023

2022 Jordi Mariné Anguera 90 anys           ...
La nostra gent, Efemèrides, Portada

CASAMENTS 2023

Meritxell Miracle Gibert & Maurici Montané Gil         ...
La nostra gent, Efemèrides, Portada

NAIXEMENTS 2023

Jordi Olivan Torralba                   ...
Què passa, Recerca, Música, Medicina, Portada

Els beneficis de la Música durant l'envelliment

La música és una excel·lent medicina per a l'ànima,...
Opinió, Articles, Portada

L'actualitat del macrosistema econòmic i les seves conseqüències en el petit comerç

La situació de la COVID-19 va permetre albirar una crisi emergent d'un sistema que ha...
Recerca, De cinema, Portada

VA DE CINE: Seminci i Rec 23

La contadora de películas , de la directora danesa Lone Scherfig i guió...
La nostra gent, Records, Portada

ALBERT €DAMO€, et recordem amb estima

Fa poc més de mig any ens deixava l'Albert Ferré Huguet, conegut com...
Literatura, Lingüística, Portada

La mort secreta de les paraules

Es veu que, anys enrere, una dona del poble era coneguda com la fea (fèia) . Deixant de...
Què passa, Recerca, Esports, Natura, Portada

Trescant entre la Riba i Vilaverd

Tot i que a prop de Vilaplana no ens falta calcària ni passos interessants, aquest cop us...
Recerca, Casos i coses, Portada

A veure si saps on és?

A Lo Pedrís núm. 93, va sortir el pany d'una porta de les Darreres. Era el...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

Entrevistem a Daniel Giraldo i Andrea Klinkert, pastors

Hem quedat amb el Dani Giraldo i l’Andrea Klinkert per tal que ens expliquin com va ser...
Opinió, Editorial, Butlletins, Portada

Lo Pedris 94 (desembre 2023)

NO A LA GUERRA Escoltant la Cançó del soldade t (Manel, 10 milles per...
Passatemps

Passatemps 93: Minimots