Activitats | Revista 3622/05/2009

6è Aplec de sardanes de la Mussara, més que un aplec!

Després d’un llarg període de 30 anys sense celebrar l’Aplec de sardanes de la Mussara, aquest proper 12 de juliol el nostre poble recuperarà aquesta diada i en viurem amb orgull la sisena edició. Enguany, doncs, reviurem el so de la tenora vora el cingle de les Airasses.

El primer aplec de sardanes a la Mussara es va fer l’any 1928, i no va ser fins a gairebé 50 anys després, al 1976, quan es va realitzar el segon aplec. Els temps havien canviat profundament i hi havia una democràcia ja restablerta. La festa va tenir continuïtat durant quatre anys, fins que últim aplec es va celebrar l’any 1979.

També és de justícia esmentar que durant aquest període de 30 anys, un grup de persones amb esforç i estima per la nostra dansa, la sardana, i també pel que representa la Mussara, va organitzar els anys 1995 i 1996 una ballada de sardanes en aquest espai tan nostre.

Tot i que el 2n aplec de sardanes a la Mussara de l’any 1976 queda lluny, en guardo molt bon record. Llavors tenia 17 anys i l’acte representava una sortida de cap de setmana amb la colla, nois i noies. Amb una gran dosi d’il·lusió juvenil vam enfilar, amb les motxilles carregades, pel camí de les Tosques cap a la Mussara per passar la nit de dissabte dins una tenda atrotinada. Quina nit! La gresca i xerinola va durar fins molt tard, fins a la matinada, i quan els cos no aguantava el cansament, llavors va ser hora de dormir ràpid.

Però quan havíem agafat el son, diumenge a primera hora va arribar la resta de membres, l’organització assenyada i descansada, i el camió del Teodoro amb tot el material necessari per muntar l’aplec. Aleshores, som-hi: els uns a descarregar el camió, els altres a muntar l’escenari per la cobla amb taulons i cavallets, i encara uns altres a netejar l’entorn de la plaça d’herbes i bardisses per tenir-ho tot a punt a l’hora de començar.

Una vegada la cobla va engegar la primera sardana, el muntatge estava enllestit i tot anava rodat, la feina durant la jornada va ser més tranquil·la fins al final de l’aplec. Després va caldre recollir ràpidament tot el material. El cansament acumulat durant el dia semblava que n’hagués multiplicat el pes a l’hora de carregar-lo al camió i tornar cap al poble. Els més agosarats, o els que no tenien altre alternativa de desplaçament, van tornar a peu pel camí, mentre que els altres ho van fer amb cotxe cap a casa.

Els records que en guardo són fantàstics, en el context d’una tendra democràcia, amb el fervor i esclat que significà el retorn de les llibertats, i d’una joventut plena d’il·lusió per a participar i col·laborar en l’organització amb gran orgull d’un acte simbòlic d’identitat, d’una gran festa en què hi participava tot un poble.

Passat el temps, en aquest 6è aplec ens trobarem amb un nucli de la Mussara molt diferent de com alguns el recordaran. Fruit de l’impuls de l’Ajuntament i mitjançant les intervencions i actuacions que s’han realitzat recentment, avui dia el poble deshabitat de la Mussara es pot visitar íntegrament.

Per fer-ho realitat, ha estat necessari portar a terme diverses actuacions per dignificar-ne el nucli. Els treballs han consistit en la recuperació de l’entorn natural, en la neteja de l’espai que permet veure les edificacions tal com eren i, posteriorment, s’ha realitzat la senyalització de les edificacions i cases. A la punta de les Airasses s’ha col·locat un cartell panoràmic que identifica els principals accidents geogràfics, municipis i ciutats que es divisen des d’aquest punt estratègic.

I és que els valors naturals i paisatgístics de la Mussara són enormes, les possibilitats turístiques que té són molt importants, i encara ho seran més amb el futur Parc Natural de les Muntanyes de Prades. Per tant, com a Ajuntament tenim molt clar que cal diversificar l’economia local, que el turisme és una oportunitat que tenim per fer-ho, que cal apostar-hi com un dels pilars fonamentals de l’economia local, i diversos estudis avalen aquesta fita.

En aquesta línia, i després d’adquirir les propietats que l’Arquebisbat de Tarragona tenia a la Mussara, actualment treballem en el projecte de consolidació de l’església de Sant Salvador. Aquest temple, l’edifici més emblemàtic i més important de la Mussara, volem destinar-lo a equipament cultural, i l’obra comporta una enorme dificultat a causa de l’estat en què es troba l’edifici, després de cinquanta anys d’abandó absolut.

Vilaplana, situada a la falda de la serra de la Mussara i més a prop de Reus, ha viscut sempre mirant al camp més fèrtil, cosa que ha comportat més oportunitats per als seus habitants. En canvi, les dificultats de vida de la Mussara van motivar al seu moment la completa migració de la població cap a la plana per a millorar les condicions de vida. Però la situació i la societat han canviat molt ràpidament, de forma que llocs com la Mussara, de gran valor natural, paisatgístic i integrada a un Camp de Tarragona molt poblat, ofereix i disposa d’unes oportunitats que en èpoques anteriors no tenia i que ara cal aprofitar.

La recuperació de l’Aplec ha de servir per a retrobar-nos i per a conèixer en profunditat aquest indret singular del nostre terme i del nostre territori, tan important i especial, valorat per molts, i, a la vegada, tan oblidat per uns altres. Aquesta fita ens ha de servir per actuar amb coneixement i a consciència sobre el seu potencial, per tal de desenvolupar i aprofitar les oportunitats que ens ofereix en la millora de la nostra col·lectivitat.

Per tant, quan el Grup Organitzador de l’Aplec de la Mussara va exposar-me la voluntat manifesta de recuperar aquesta festa tan sentida i significada, vaig oferir tot el suport de l’Ajuntament perquè aquesta iniciativa es fes realitat. Perquè, 30 anys després, reuneixi els qui vam participar als primers aplecs i en guardem un grat record, i perquè els joves d’avui puguin disfrutar d’aquesta festa símbol de catalanitat, gaudir d’un dia agradable i esplèndid, en un entorn meravellós i amb una gran rotllana de germanor agafada per les mans ballant la nostra dansa més bella, la sardana, al so del flabiol, la tenora i el tamborí.

No em vull estar de dir que aquests dies el Govern de la Generalitat ha encarregat al Departament de Cultura i Comunicació que iniciï el procés per declarar la sardana dansa nacional de Catalunya, com a colofó d’una campanya impulsada per la Federació Sardanista que compta amb l’adhesió de més de 200 municipis, entre els quals hi ha Vilaplana.

Aprofito, doncs, l'oportunitat que se m'ofereix per convidar-vos a tots, vilaplanencs i vilaplanenques, amants de la sardana i de la natura, a participar activament a l’aplec. Feu un senyal al calendari, i el dia 12 de juliol, tothom cap a la Mussara!

Per acabar les meves paraules, vull agrair al Grup Organitzador de l’Aplec l’esforç i la dedicació que han fet per aconseguir la recuperació d’aquesta festa que, sense cap mena de dubte, serà un èxit. Felicitats, i per molts anys!

Vilaplana, maig de 2009

Tomàs Bigorra i Munté
Alcalde de Vilaplana